La Fundació Pere Casaldàliga, creada a Catalunya fa tres anys com a hereva de l’associació brasilera Araguaia (fundada el 1989), presentarà el pròxim 17 de febrer al matí, a la Casa de la Reconciliació de l’Hospitalet de Llobregat, l’acte central de la seva campanya anual per continuar sensibilitzant la societat al voltant de les causes defensades a l’Amazònia brasilera pel bisbe i missioner claretià, Pere Casaldàliga, coincidint amb el 96è aniversari del seu naixement.
Enguany, l’entitat ha escollit, amb el suport del Llegat de Jaume Botey i Vallés, el tema que proposa l’Agenda Llatinoamericana Mundial, la decolonització del món i de la vida. Aquest servirà per vertebrar, d’una banda, una xerrada a càrrec de José Fernandes Alves, frare dominic i exprior de la província de Fray Bartolomé de Las Casas, al Brasil, i, de l’altra, una taula rodona conduïda per la doctora en ciències polítiques, Natàlia Rosetti, que comptarà amb la participació de representants de les organitzacions Mujeres Migrantes, Sindicato de Manteros, SOS Racisme i La Florida s’Aveïna.
“Decolonitzar implica exportar una única veritat”
“L’any 1992, Pere Casaldàliga i José María Vigil van crear una eina per donar veu a les víctimes de Llatinoamèrica que durant 500 anys havien estat emmudides, en benefici d’una història tergiversada”. Així és com va néixer l’Agenda Llatinoamericana, amb articles signats per figures literàries i humanístiques que l’han il·luminat i guiat durant 32 anys, fins a tenir una presència mundial. I així és com en parla, des de la seva posició com a president de la comissió catalana d’aquesta estructura, Jordi Planas (Arbúcies, 1946), el qual, després de dedicar-se a fer de planxista des de jove i amb una dilatada vinculació amb l’àmbit cooperatiu, creu que “només es pot canviar el món si es canvien els cors i les ments“.
L’últim número —el qual s’està presentant durant tot l’any 2024— de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, amb seu a El Salvador, convida a reflexionar sobre la decolonització. En una entrevista que oferia el passat mes d’octubre a Flama, Planas definia aquest concepte com “una paraula que rarament es trobarà al nostre diccionari perquè ens ve, precisament, des de Llatinoamèrica, i, ja des del seu significat, ofereix la idea de colonitzar menys”. Decolonitzar, deia, implica permetre que la diversitat de civilitzacions i les seves cultures es desenvolupin amb les seves pròpies cosmovisions, costums i estils de vida.
“El món es troba davant d’una crisi civilitzatòria“, afirmava el gironí abans d’expressar que “una sola proposta hegemònica infecta cada poble que toca, el corromp, modifica de manera forçada i violenta les seves particularitats per fer-les compatibles amb ella”. Això va portar Jordi Planas a referir-se a la necessitat de “no ser ni indigenocèntrics, ni andinocèntrics, ni africanocèntrics, ni arabigocèntrics, ni llatinoamericanocèntrics”, i de no actuar, per tant, en benefici de cap cosmovisió “que s’atribueixi la missió d’exportar a totes les nacions la seva única veritat“, afirmava.
