En el món actual hi ha massa incentius perquè les inversions serveixin per finançar indústries de diversa índole que, d’una forma o l’altra, atempten contra la dignitat humana. Això hauria de portar els cristians no només a denunciar aquesta realitat sinó també a tenir el coratge de posar els seus recursos econòmics al servei d’empreses que treballen per construir un món més just, pacífic i harmoniós. En aquest sentit, com recorda Bernat Sellarès (Igualada, 1990), la Doctrina Social de l’Església “és un far que mostra el rumb a seguir enmig de les aigües a voltes turbulentes de l’economia”.
Economista i gerent de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Sellarès ha coordinat, juntament amb Eduard Ibáñez, l’edició del llibre Invertir per vestir un nou món (Claret, 2024), que ofereix un recull de les ponències i intervencions de diversos especialistes en les jornades acadèmiques titulades “Invertir és sempre una elecció moral”, organitzades ara fa un any per la Càtedra de Pensament i Acció Social de l’Església de l’Ateneu Sant Pacià.
Quines són les claus fonamentals a tenir en compte per invertir des d’una perspectiva cristiana?
És fonamental evitar la violència directa i les armes que la faciliten. Això inclou des de la indústria armamentística fins a aquelles que promouen l’avortament o qualsevol pràctica contrària a la vida. D’altra banda, cal distingir entre criteris exclusius i inclusius. Els primers busquen preservar la vida i evitar la violència en un sentit ampli, mentre que els segons es basen en la idea del món que volem construir a partir dels valors cristians, fomentant allò que fa bé i restringint allò que fa mal.
Si una persona contracta un fons d’inversió, pot exigir que els seus diners no vagin a la indústria armamentística. Però, com evitar que acabin en altres indústries que també poden ser contràries a la dignitat humana? Sembla difícil.
Més que difícil, és laboriós. És un procés meticulós que implica desgranar què hi ha darrere de cada inversió. Hi ha grans multinacionals que, tot i donar quantitats importants a iniciatives benèfiques, poden estar implicades en pràctiques contràries a la Doctrina Social de l’Església. Per tant, és necessari verificar no només els fons, sinó també les activitats accessòries d’aquestes empreses. Tot i que és una feina complexa, és possible discernir la manera com es fan servir els recursos.
Quan confiem els diners a un gestor financer hi ha manera d’assegurar-se que els fa servir respectant els nostres criteris o valors?
En els darrers anys s’han creat eines per ajudar els inversors a identificar fons amb una orientació ètica seguint els criteris ESG (Environmental, Social, and Governance). No obstant això, hi ha fons d’aquesta mena que poden entrar en conflicte amb la Doctrina Social de l’Església. Per exemple, una farmacèutica que contribueix a un món millor a través de la recerca, però utilitza animals vius o cèl·lules embrionàries de fetus avortats. Dit això, de la mateixa manera que existeix l’ESG, cada cop hi ha més assessorament especialitzat i qualificacions que permeten saber si els fons estan o no en sintonia amb el magisteri de l’Església, que és el que necessitem com a cristians.
Quin és el millor lloc per tenir els estalvis des d’una perspectiva cristiana?
La doctrina eclesial ens ofereix una visió interessant sobre aquesta qüestió. No hem de desconfiar del món i amagar els nostres recursos sota el matalàs, com si fossin un tresor. Els pares de l’Església ja advertien que la túnica que tenies de més era la que els mancava als pobres. Per tant, els béns que retenim són béns que no estan a disposició de la societat. Si guardem els estalvis, com si estiguéssim amagant-los, els nostres recursos no serveixen per a ningú, i la DSE ens anima a posar-los a disposició de la societat perquè puguin alimentar el món i contribuir al bé comú. Això no significa maximitzar els beneficis, sinó utilitzar els estalvis per generar un rendiment social.
Com es genera aquest rendiment?
Quan contractem un fons d’inversió o adquirim accions d’una empresa, estem confiant que els diners es faran servir per pagar nòmines, proveïdors i desenvolupar productes més sostenibles. Això fa que els recursos ajudin la societat a avançar i, al mateix temps, generin un rendiment. La Doctrina Social de l’Església ens anima a tenir en compte tant el bé que aquests recursos aporten a la societat com el benefici personal que en traiem.
Quina diu la doctrina de l’Església sobre els estalvis i la propietat privada?
La DSE considera que la propietat privada és legítima, però sempre subordinada al principi superior del destí universal dels béns. Els béns que Déu ha creat estan destinats per a tothom. La propietat privada ha de permetre un cert ordre social, però quan una part de la societat no té accés a béns essencials, com l’habitatge, la propietat privada esdevé un obstacle per al destí universal dels béns. El raonament és que, tot i ser legítima, la propietat privada ha de ser subordinada al bé comú.
Què ha significat Mesuram Bonam en el magisteri de l’Església?
Mesuram Bonam és un document fonamental, que marca una línia clara per l’Església després de certs escàndols financers. D’alguna manera, representa un cop de puny sobre la taula, ja que no només proposa principis teòrics, sinó que és un full de ruta pràctic que defineix els criteris d’inclusió i exclusió dels quals parlàvem abans i que haurien de guiar les inversions i accions de l’Església, que han d’estar basats sempre en la doctrina social.
Per què creu que la denúncia del Papa de la despesa militar no es té en compte en el món actual?
Seria ideal deixar de gastar en armament, però, en un món on impera la por, això sembla poc realista. La doctrina de l’Església reconeix el dret a l’autodefensa, i alguns tipus d’armament, com les bateries antimíssils, podrien estar justificats fins a cert punt. Però més enllà d’això, la indústria armamentística és una part important de l’economia global, i eliminar-la tindria efectes dramàtics sobre l’atur i la producció. En qualsevol cas, no hem de deixar de denunciar aquesta realitat i treballar per revertir-la.
El papa Francesc insta de manera recurrent a no resignar-se a la inevitabilitat de la guerra. Què n’opina?
Les guerres són complexes perquè no comencen un dia i acaben un altre; sempre hi ha un rerefons històric. Ho veiem ara a Terra Santa, a Ucraïna i en altres regions del món. En cap conflicte hi ha un responsable o agressor únic, sinó que hi ha factors polítics, religiosos, socials que venen de lluny i que sovint desemboquen en moments de màxima destrucció que fan molt difícil escatir on i quan va començar tot. Aquí esdevé molt important el cristianisme, ja que ofereix un missatge de perdó i reconciliació que ens diferencia d’altres cultures que no comparteixen aquesta visió. La pau cristiana no és només l’absència de guerra, sinó la inclusió de tot allò que fa bé a l’ésser humà. La pau que predica Jesús és una pau activa, en la qual es treballa per construir un món millor basat en l’amor i la reconciliació.
Un empresari pot aplicar els principis de la DSE sense anar a la ruïna econòmica?
Els dubtes que tenim com a treballadors o com a persones són legítims, però Jesús ens anima a no tenir por. Seguir els principis cristians pot ser desafiant, però no hem de tenir por de perdre diners si actuem amb consciència. Com va dir sant Francesc, renunciar a la propietat per un bé més gran és una riquesa espiritual. Si actuem d’acord amb els principis de la consciència cristiana, la nostra vida i les nostres accions contribuiran al Regne de Déu, independentment dels resultats econòmics immediats.
