Aquest passat 27 de març, el monjo de Montserrat, Bernabé Dalmau (Igualada, 1944), pujava per enèsima vegada en un avió per viatjar fins a Roma amb l’objectiu d’unir-se a una representació dels 1.200 sacerdots d’arreu del món que, com ell, són preveres instituïts com a missioners de la misericòrdia pel papa Francesc, en el marc del sisè dels 37 grans actes previstos en el calendari jubilar d’aquest Any Sant. “De la meva diòcesi [la de Sant Feliu de Llobregat] hi seré jo sol, ja que tant Josep Roca, fill de la Sagrada Família, com Manel Roig, anterior rector de Pallejà, no ho podran fer per la seva edat”, argumenta a Flama el benedictí.
Aquesta serà la quarta ocasió en què el religiós benedictí es tornarà a trobar a la Ciutat Eterna amb sacerdots i prelats que, com l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el bisbe auxiliar de Barcelona, Xavier Vilanova, i altres preveres catalans conformen un equip especial, elegit pel Papa argentí, amb un objectiu concret: “Perdonar els pecats més greus, és a dir, aquells que només el pontífex o una altra alta figura de la Santa Seu poden reparar”, sosté el monjo.
“Tot va sorgir quan el Papa va encarregar la selecció d’aquests missioners de la misericòrdia al Pontifici Consell per a la Nova Evangelització [abans de ser dissolt, el 2022], que presidia l’arquebisbe Rino Fisichella“, recorda Dalmau, que afegeix com aquella acció, prèviament avalada pels bisbes de cada diòcesi, va servir per “buscar perfils de sacerdots que fossin capaços d’expressar la proximitat amb Déu, bons predicadors i confessors, i amb disposició per moure’s i fer-se presents a les zones perifèriques”.
Una font d’alliberament
“Els pecats que podem absoldre poden ser també revisats tant per canonges penitenciers de les catedrals com per monjos com els de Montserrat”, agrega aquest monjo, que va ingressar al monestir el 1960. “Es pot dir que tenim aquesta llicència —sosté Dalmau—, que ens dona l’abat del nostre cenobi“.
“Això permet, d’aquesta manera, que algú que hagi comès un pecat greu”, com ara la profanació de l’eucaristia o ser còmplice d’una acció contra el manament de no cometre actes impurs, “pugui tenir més confessors al seu abast”, subratlla el benedictí. Un fet que, com reconeix Bernabé Dalmau, “ja suposa un gran esforç si el fa algú que ni rep els sagraments de la penitència ni freqüenta sovint una església”.
Tal com va reconèixer el papa Francesc amb motiu de la creació d’aquesta designació, “que molts capellans llueixen amb gratitud als seus currículums”, afegeix el monjo de Montserrat, aquests sacerdots són un “signe viu de com el Pare acull tots els qui estan a la recerca del seu perdó”. A més, per a Bergoglio, són “artífexs davant de tothom d’una trobada carregada d’humanitat, de font d’alliberament, rica de responsabilitat, i per superar els obstacles i reprendre la vida nova del baptisme”.
