La Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC, per les seves sigles en castellà) compagina, des de la dècada de 1940, la fe catòlica amb la militància obrera, i té l’objectiu, des que va ser fundada pel català Guillem Rovirosa, d’evangelitzar el món obrer. Aquest dimecres posa punt final a la XIV Assemblea General de militants, que des del passat 12 d’agost ha reunit a La Lastrilla, Segòvia, gairebé 700 persones provinents d’una quarantena de diòcesis espanyoles sota el lema de Bastint ponts, enderrocant murs. Església en el món obrer teixint vincles de fraternitat.
Berchmans Garrido va ser responsable general de formació de la Comissió Permanent de la GOAC des del 2017 fins al 2021 i un dels artífexs d’aquesta trobada, a la qual es va dirigir per carta el papa Francesc el passat 17 de juliol. En ella, el pontífex va encoratjar aquest moviment d’Acció Catòlica a continuar desenvolupant la tasca de “col·laborar amb Déu en l’obra de la creació“, una concepció del món obrer que va mencionar a Evangelii gaudium, la primera exhortació apostòlica escrita per Francesc, fa deu anys.
Tenen el suport del papa Francesc. ¿Com ho valora?
Ens empeny a tenir més il·lusió i ganes en les nostres actuacions, que procurem fer amb responsabilitat. Crec que és també un reconeixement de l’Església cap al nostre moviment d’acció catòlica especialitzada.
El cardenal Joan Josep Omella no ha pogut estar-hi, a l’assemblea, però ha enviat un enregistrament en què valora positivament el lema que han triat. ¿Quin significat té?
El lema menciona la fraternitat, que té un paper fonamental en l’acció que podem desenvolupar nosaltres per poder aportar un gra de sorra en el si de la justícia social. A través de la fraternitat podem enderrocar els murs del sistema neoliberal i capitalista, una autèntica màquina de generar por, exclusió i injustícia.
Enderrocar i, posteriorment, bastir ponts, hi diuen.
Sí, sí. No podem enderrocar sense pensar en allò que ve després. Sense pensar en els camins de justícia que poden existir un cop passem aquesta frontera, i que no necessàriament portin a qualsevol obrer a realitats eclesiàstiques que hi hagi a Espanya, sinó també de suport a les persones més desafavorides.
A Catalunya, 127.000 llars tenen els seus membres actius a l’atur. A més, 396.000 tenen la persona sustentadora en una greu inestabilitat laboral, com alerta la Fundación FOESSA. ¿Què s’hi pot fer?
Per rebaixar aquestes xifres que comenta, hem de fer un exercici de conscienciació. S’ha de canviar el pensament que tenim tots i totes sobre què significa ocupar una feina. ¿No podem situar els individus al centre de qualsevol treball, sense desprestigiar-lo per ser, per exemple, migrant? Això és bàsic. Després, ja deixarem de catalogar per categories les realitats obreres, tal com es fa ara, i veurem qualsevol activitat obrera com una acció digna i respectada.
¿Ha llegit la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals que va elaborar fa uns mesos la Direcció General d’Afers Religiosos?
Sí. El diàleg interreligiós és fonamental en una societat que cada vegada està sent més plural. El dret al culte és essencial per a la bona convivència en el món obrer entre totes les persones que l’integrem, i això ens ha de fer veure que no podem caminar cap a una direcció que no sigui aquesta.
¿Es beatificarà aviat Guillem Rovirosa?
Tot té moments i etapes, i els ritmes són els que marca el Vaticà. Així i tot, estem fent tots els passos que se’ns demana.
¿Com està anant l’assemblea de militants?
És una gran retrobada que fem després de vuit anys sense fer-la, tenint en compte que la pandèmia de coronavirus no ens ha permès de celebrar-la abans, tal com tocava. Està sent un moment comunitari intens en què hem compaginat la celebració de la pregària amb el diàleg. En aquest sentit, com a moviment assembleari, tots podem parlar lliurement i votar internament, però no per això, com ens deia Rovirosa, hem de confrontar-nos; el que cal fer és col·laborar a partir de les múltiples idees de cadascú. El món obrer també serà catòlic en un futur i, per això, cal posar fil a l’agulla per configurar la seva estructura, no només en les diòcesis que estan representades aquí sinó arreu del territori espanyol.
