“Hi ha dolors que no podem guarir”. L’arquebisbe de València, Enric Benavent, va presidir aquesta tarda el funeral per les 222 víctimes de la DANA. En una sentida homilia, pronunciada a la catedral valenciana en valencià i castellà, i davant la presència dels Reis d’Espanya i de 400 familiars de les víctimes de la tragèdia, el prelat va fer una crida a la unitat, va posar en valor la solidaritat de tot un poble i va agrair la tasca dels voluntaris, bombers i cossos i forces de seguretat de l’Estat.
“Que les dificultats no ens facin caure en la insolidaritat, que les diferències no arribin a convertir-se en divisions, que les perspectives diferents a l’hora d’afrontar els problemes no perjudiquin els més necessitats, que els interessos propis no prevalguin sobre el bé comú”, va dir, en una clara referència a la polarització que també ha sorgit arran de la tragèdia.
Hi va haver llàgrimes, ràbia, i potser massa protagonisme de la classe política. A més de Felip i Letícia, hi eren presents el president de la Generalitat, Carlos Mazón; fins a tres ministres; i tot un ampli ventall d’autoritats. Tanmateix, els protagonistes de l’acte –que, recordem-ho, no organitzava l’Estat, sinó la diòcesi– van ser els supervivents, afectats i familiars dels difunts. No van faltar-hi el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ni la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
En un gest que no va passar desapercebut, Benavent va voler concelebrar amb els rectors dels pobles afectats per les inundacions, i la Mare de Déu dels Desemparats, situada al costat oposat d’on seien els Reis, portava un crespó negre en senyal de dol. Durant la seva al·locució, l’arquebisbe de València va convidar a “preparar-nos per a la pregària pels difunts, demanant a Déu que arribin a contemplar la bellesa de la seva glòria i pels desapareguts”, i a fer-ho “units al dolor que esteu vivint les famílies per la mort dels vostres éssers estimats o per la incertesa que esteu vivint en el cas dels desapareguts que encara no han estat localitzats”.
Benavent també va recordar la resta d’afectats: aquells que han perdut la feina, els qui “no tenen una llar on viure dignament, els infants i joves que han vist interromput el seu procés educatiu, tots aquells que estan patint de qualsevol forma les conseqüències d’aquestes inundacions”.
L’Església pateix amb el poble
“Com a Església hem patit les conseqüències d’aquest esdeveniment: persones que participaven habitualment en la vida de les nostres parròquies o que simplement compartien la nostra fe són víctimes d’aquesta tragèdia; la vida de les nostres parròquies s’ha vist alterada, igual que la vida dels nostres pobles i ciutats,” va recalcar l’arquebisbe, que va voler evitar qualsevol interpretació política del funeral: “No hem pretès fer una altra cosa en convocar aquesta celebració: com a església diocesana hem volgut manifestar que compartim el sofriment de tots, que volem estar a prop de tothom, i que volem pregar per tothom.”
“Com a Església no podem ser indiferents davant el sofriment, i estem cridats a oferir a tothom el consol de Crist. Quan he visitat les localitats afectades, he percebut la tristesa a les mirades, el dolor i el sofriment de moltes persones. Davant d’això no podem quedar indiferents,” va subratllar Benavent, qui va anunciar que la diòcesi ha ajudat “en la mesura de les nostres possibilitats” i que “continuarem fent-ho mentre sigui necessari”.
Testimonis de solidaritat, fe i esperança
L’arquebisbe també va agrair “els gestos i paraules del papa Francesc, que ens han confortat a tots,” així com els testimonis de solidaritat, fe i esperança de molts, independentment de les seves conviccions religioses o cíviques. “Aquesta experiència de proximitat als qui pateixen ens ha ajudat a sentir-nos germans de tothom.”
“Però sovint sentim que els nostres gestos i paraules no són suficients. Hi ha dolors que no podem guarir,” va admetre Benavent, qui va demanar al Senyor “que concedeixi el descans als nostres germans difunts, el consol a les famílies dels desapareguts, l’esperança a tots els qui estan vivint les conseqüències d’aquestes inundacions.”
En temps d’Advent, va fer una crida a l’esperança enmig de la tragèdia: “Hem tingut una experiència de solidaritat que ha posat de manifest el millor del cor humà: persones que en les hores més dramàtiques han arriscat la seva vida per salvar la dels altres; hem vist la solidaritat d’associacions i institucions, entre les quals cal mencionar l’Església, que han ofert els seus locals per acollir els afectats i proporcionar-los el que necessitaven; el testimoni de milers de voluntaris, molts d’ells joves, que s’han ofert espontàniament per ajudar els afectats; la professionalitat dels cossos de seguretat i de molts servidors públics vinguts d’arreu d’Espanya, que no s’han limitat a complir la seva feina, sinó que ho han fet amb un esperit autèntic de servei.” “Tot això és una manera d’apropar-se a tots els qui pateixen per alleujar, en la mesura del possible, el seu dolor i sembrar esperança als seus cors.”
Parafrasejant el passatge evangèlic del paralític, llegit durant la cerimònia, l’arquebisbe va insistir que “el patiment se superarà si junts som capaços d’aixecar-nos, de mirar el futur amb esperança, d’unir les nostres forces a favor dels més colpejats per la tragèdia”.
“En aquesta Eucaristia li demanem al Senyor que les dificultats no ens portin a caure en la insolidaritat, que les diferències no arribin a convertir-se en divisions, que les perspectives diferents a l’hora d’afrontar els problemes no perjudiquin els més necessitats, que els interessos propis no prevalguin sobre el bé comú. Només així podrem mirar el futur amb esperança, només així ens podrem aixecar de la nostra postració”, va concloure.
Comparteix també el sofriment de tots
Ja en valencià, Benavent va insistir que “durant estos dies els valencians, i també el Sant Pare, li hem dirigit les nostres mirades plenes d’amor. La imatge que hui presideix la nostra celebració ha visitat alguns del pobles afectats. Ella va compartir el sofriment del seu Fill i compartix també el sofriment de tots els que patixen en estos moments”.
Però Maria va més enllà: “Ella en la creu no és únicament una dona que patix, és una dona creient: en eixe moment la seua fe és més forta que el seu dolor. No ens fixem únicament en el seu dolor, fixem-nos en la seua fe: ella viu amb la certesa que Déu no abandona al seu Fill. Que tots els afectats tinguen també la certesa que Déu no ha deixat d’estimar-los i que no han sigut abandonats per Ell”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
