Fer que l’Arquebisbat de Tarragona no depengui tant de les aportacions econòmiques dels fidels a través de les declaracions anuals de la Renda. Aquest és un dels propòsits que es planteja, des que el passat mes d’abril va ser nomenat com a ecònom d’aquesta institució, l’economista i docent universitari Jordi Sardà. En una entrevista concedida al Diari de Tarragona, aquest doctor en Ciències Econòmiques subratlla la necessitat que l’Arquebisbat tarragoní “pugui ser autosuficient i optimitzi més els recursos sense oblidar la missió social que el caracteritza”.
L’encarregat de gestionar els comptes de l’Església de Tarragona argumenta que en el pressupost anual que es té per fer front a totes les despeses (“poc més de 5 milions d’euros”, detalla) també existeix una part per a qüestions relacionades amb el patrimoni: “El que recollim a les parròquies i els ajuts de les administracions ens permeten invertir en temes patrimonials; però la veritat és que no arribem a tot“, diu Sardà.
Després de recordar que entre els temples més perjudicats de l’arxidiòcesi hi ha les parròquies Constantí, Barberà de la Conca i de Guimerà, les quals es troben en diversos cicles d’arranjament en patir greus desperfectes, Sardà incideix en el fet que “l’Església, tant en l’àmbit català com en el de Tarragona, té entre el 70 i el 80% del patrimoni, per bé que només rebi el 20% de totes les ajudes”. Per aquest motiu, “hi ha alguna cosa que no funciona“, assegura.
Preguntat per quina ha estat la reforma que ha suposat més esforços per part de l’arquebisbat en aquests últims mesos, l’economista apunta cap a la remodelació del campanar de l’església de Sant Joan Baptista de Valls, a l’Alt Camp, i cap a la coberta de la Catedral de Tarragona. “En aquest últim cas, parlem de xifres que superen el milió d’euros, però, ho haurem de fer”, assegura l’ecònom.
