Armand Puig: “No es pot interpretar Gaudí ni la seva obra al marge de la fe”

file (11)-min
Armand Puig, a la Selva del Camp. | 'Flama'

El 10 de juny del 2023, el teòleg i biblista Armand Puig va acabar el pròleg del seu nou llibre, Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic), coincidint amb el noranta-setè aniversari de la mort de l’arquitecte universal nascut a Reus el 1852. Ho va fer des de la Selva del Camp, situada a set quilòmetres de la capital del Baix Camp i un espai d’escriptura des d’on Puig ha pogut sentir propers, en la seva nova recerca, “l’imaginari, les textures, els colors de la terra i dels arbres, els costums, les devocions populars i el tarannà” de l’artífex del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, un dels més emblemàtics del món.

Així ho detalla el també president de l’AVEPRO (Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques) en les primeres pàgines d’una publicació que frega les 400 pàgines. En ella, l’eclesiàstic tarragoní desgrana com van ser els primers setze anys d’aquest “reusensis“, tal com l’anomena l’autor, en què el catecisme va ser una de les seves fonts d’inspiració.

Puig repassa la primera dècada d’Antoni Gaudí a Barcelona (del 1968 al 1978) en què abans de desenvolupar les seves primeres feines va completar el batxillerat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà, es va matricular a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i va preparar el seu ingrés a l’Escola Provincial d’Arquitectura. En les següents pàgines, l’obra s’insereix en el seu somni de construir una “gran Església“, tal com descrivia l’arquitecte el seu desig de construir la Sagrada Família, repassada en les seves diverses etapes constructives en el llibre de Puig, el qual s’endinsa en la creativitat desfermada i la recerca interior que van predominar en construccions religioses i civils iniciades abans d’acabar el segle XIX.

L’esclat creatiu que, en paraules de Puig, va tenir Antoni Gaudí va donar com a resultat l’església de la Colònia Güell o la restauració de la Seu de Mallorca, per bé que Gaudí va emmalaltir greument a causa d’un dejuni de quaresma molt sever i va aconseguir sobreviure gràcies a les pressions i les cures dels seus amics i del bisbe Josep Torres i Bages.

“Sense context ni fonamentació no es pot llegir correctament la simbologia gaudiniana, ni comprendre la força i els matisos del personatge“, indica Armand Puig al pròleg d’una biografia en què tenen un protagonisme rellevant les fonts històriques “directes i indirectes” que, en aquesta obra, s’alineen a la creació de Gaudí per dibuixar-ne “el perfil espiritual i històric “. “No es pot interpretar Gaudí ni la seva obra —reconeix el biblista— al marge de la fe cristiana i del seu profund catolicisme”.

El llibre, que ja és a la venda, serà presentat el pròxim 19 de novembre a les set de la tarda a l’edifici de la Pedrera de Barcelona. El dia 22, a la mateixa hora, el Centre de Lectura de Reus acollirà la segona presentació de l’obra, en aquesta ocasió en companyia de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia