Mirar i admirar. Aquests són els consells que dona Armand Puig, autor del llibre Antoni Gaudí, vida i obra, per apropar-se a l’obra del genial arquitecte de la Sagrada Família. Ho fa en una entrevista publicada pel portal Alfa y Omega, en la qual recorda que va establir el seu “primer contacte científic” amb Gaudí l’any 2010, just després de publicar un llibre sobre l’arxiconegut temple barceloní.
“Vaig escriure aquell llibre escriure motivat per la consagració de la basílica del Papa Benet XVI el novembre del 2010. Aquesta visita em va impulsar a endinsar-se en la figura de Gaudí”, reconeix Puig, que malgrat no ser “teòleg sistemàtic, ni liturgista ni arquitecte”, reconeix que s’ha vist impulsat a “entrar en temes teològics per comprendre Gaudí”. “Ell tenia una gran devoció a la Paraula i la llegia sovint, a més de textos relacionats amb la litúrgia, sobretot una obra d’un abat benedictí”, explica el president de l’AVEPRO.
Nascut a la Selva del Camp, a escassos quilòmetres de la ciutat natal de Gaudí, Puig assenyala que l’arquitecte va tenir moltes converses amb “persones de l’Església molt qualificades, de les quals va aprendre moltíssim”. “Encara que no havia estudiat en cap facultat de Teologia o seminari, el podem considerar un teòleg de la pedra, ja que tradueix conceptes teològics a la seva obra”, sentencia.
En l’entrevista, el capellà i biblista català recorda que va ser el cardenal Omella qui li va encarregar de participar en la redacció de la positio per a la causa de beatificació de l’arquitecte reusenc. “Érem tres persones; una es va encarregar de la fama de santedat, una altra de la part de les virtuts heroiques; i jo, vaig assumir la part de la biografia a partir dels documents”, reconeix.
El treball va suposar per a Puig una investigació exhaustiva, ja que assegura que Gaudí “va escriure molt poc” al llarg de la seva vida més enllà d’uns manuscrits sobre arquitectura d’unes 50 pàgines, quan tenia 26 anys i dos articles breus sobre com havia de ser una església. “Per això —adverteix Puig— per documentar històricament la seva persona, només podíem fer-ho a través de les seves obres i de la seva arquitectura. La vida explica la seva obra i la seva obra explica la seva vida”.
La beatificació del geni, més a prop
Preguntat sobre l’estat de la causa de beatificació de Gaudí —s’espera que sigui aviat declarat venerable pel Papa—, Puig apunta que la comissió històrica ja ha emès un dictamen positiu, i el mateix ha fet la Comissió Teològica Internacional a Roma. “Ara ens falta que es pronunciï la Plenària de bisbes i després esperem que pugui ser declarat venerable pel Sant Pare. El pas següent és que puguem certificar un miracle perquè així sigui beatificat”, detalla.
Mentre aquest moment arriba, Puig insta a deixar-se embolicar per la bellesa gaudiniana “encara que no es pugui entendre del tot”. “Gaudí és un cúmul de signes”, apunta, tot recomanant apropar-se a les obres del reusenc tenint en compte la llum i les proporcions. “A la Sagrada Família, la llum està en funció del cicle diürn-nocturn i en funció de l’any. Hi ha colors freds a l’hivern, càlids per a l’estiu”, recorda el biblista, que finalitza amb un altre consell: mirar la Resurrecció, a la façana de la Passió, des de dins. “Si la mires des de fora, no la pots contemplar. Des de dins, el vitrall resulta d’un impacte enorme perquè la Resurrecció s’ha de contemplar des de la fe. Per aquesta raó la va posar al vitrall, perquè hi hagués aquest diàleg”, conclou.
