Aquest dimarts es commemoren els vint-i-sis anys de la mort de la Mare Teresa de Calcuta (1910-1997) i, per això, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, presidirà, a la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona, una missa per mantenir viva la seva figura, amb la companyia de les Missioneres de la Caritat. Serà a les 18:00 hores. Però no només se celebra aquesta efemèride: aquest 2023 també es compleixen deu anys de la publicació del llibre infantil Teresa de Calcuta (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013), de la filòloga Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) i l’il·lustrador Sebastià Serra.
Una de les persones que més influència ha rebut, tant per l’obra de la barcelonina com pel llegat de la fundadora de la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950, ha estat, tal com ha assenyalat al seu web personal, l’educadora —ja jubilada— Immaculada Villegas (Barcelona, 1962), que ha estat, també, directora de colònies de l’Esplai Sant Pacià de Barcelona.
En una de les seves publicacions del 2020, reflexionant sobre la influència d’Agnes Gonxha Bojaxhiu (el seu nom real) —que ha sabut reconduir a centenars d’infants en els seus “gairebé 40 anys de professió”—, va oferir una visió tan personal com precisa al voltant de la monja: “Poques vegades a la vida et topes amb una persona tan excepcional com la Mare Teresa de Calcuta, una persona amb una força sobrehumana, treballadora incansable, dedicant la seva vida als altres: els més necessitats, els més pobres, els més febles. El seu testimoni ens qüestiona i interpel·la com cap altre, i ens dona força per intentar trobar sentit a la nostra vida, com va fer ella”, hi manifestava, aleshores, Villegas. Tres anys després, ha acceptat compartir una fotografia amb Flama tot portant a les mans “un dels llibres que més ajuden a entendre als infants qui va ser aquesta donassa”, reconeix. Es tracta de l’obra d’Ahumada.
“[La Mare Teresa de Calcuta] va viatjar per tot el món (també a Catalunya), i va fundar moltes cases d’acollida arreu”, continuava Villegas, amb motiu del seu article, després de fer-ne un resum biogràfic en què no falten, per exemple, les referències a la seva aproximació als nens que es trobava pel carrer i la creació d’un refugi per a leprosos. Una recopilació de fets amb què es demostra com aquesta catòlica va posar tota la carn a l’olla per dedicar la seva vida als més necessitats (i que la van portar, fins i tot, a recollir diverses distincions, com ara el Premi Nobel de la Pau, el 1979). “De pobres i necessitats n’hi ha per tot arreu, fins i tot al costat nostre, encara que de vegades no ho vulguem veure. Aquest món encara necessita moltes Mares Teresa!“, culminava aquesta blocaire barcelonina la seva publicació, per bé que, avui dia, encara ho pensi.