En un banc del parc de la Ciutadella de Barcelona, durant el febrer de 1968, un grup de pares evangèlics observava com jugaven els seus fills i filles. El pla, però, no era el de controlar els infants “mentre trescaven a prop del que havia estat un parlament democràtic”, com recordava l’exvicepresident català, Josep-Lluís Carod Rovira, aquest passat dijous des del Palau de la Generalitat, sinó el de gestar les bases, fugint de la censura, de Presència Evangèlica, una revista que representaria més endavant una de les primeres passes per custodiar el patrimoni protestant català. Ho farien sota l’empar de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), premiada enguany amb l’onzè Memorial Cassià Just.
Després d’allò, vindria una llarga llista de publicacions, per bé que fossin els descendents d’aquells primers protagonistes els que teixissin més tard l’entitat que avui dia és la principal referència per als més de 400.000 creients de la segona confessió religiosa més estesa arreu dels territoris de parla catalana. Els mateixos que jugaven al parc de la Ciutadella i que, presents en l’entrega d’aquest guardó concedit per la Direcció General d’Afers Religiosos, sentien el nom dels seus predecessors protestants. Uns noms mencionats per Carod Rovira —com ara els d’Àngel Cortés (1924-2003) o de Benjamí Planes (1926-2021), les filles dels quals lideren, entre altres, aquesta institució— mentre hi ressonaven, paradoxalment, els crits de protesta d’uns manifestants concentrats a la plaça de Sant Jaume per uns altres motius.
Contextualitzada “en un oceà immens i inacabable d’incultura religiosa en què la Bíblia continua sent imprescindible”, com remarcava un Carod-Rovira expert en el corrent evangèlic (“i no evangelista”, advertia) i que actuava com a glossador, aquesta institució continua fent arribar els textos bíblics a la societat catalana en la llengua pròpia. Una acció que desenvolupa, “tot i ser petita”, en paraules de la seva presidenta des del 2014, la pastora Noemí Cortés, amb la presència de noves cares que porten a terme activitats com ara la de “dotar el poble català de música evangèlica”, com explicava la mateixa Cortés, o la de fer recerca històrica al voltant de tots els cementiris protestants que han caigut en l’oblit patrimonial.
Amb una participació femenina convertida en un dels seus principals trets identitaris, el doble compromís de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya continua sent, cinquanta anys després, el principal escull dels seus representants, com ho són Salvadó Salvadó, Samuel Sais o David Oliver: d’una banda, el de mantenir ferma una creença religiosa i, de l’altra, apostar per una clara consciència idiomàtica. Amb aquestes premisses a l’horitzó més immediat, la recepta va ser posada, finalment, per l’expresident d’Esquerra i autor de llibres com ara Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i Quatre edicions, 2016): “Per tot el camí que queda per recórrer, caldrà coratge, molta salut i molta Bíblia“, concloïa.
