“És evident que la situació del Papa és delicada, però no em sembla haver percebut cap mena d’alarma“, així respon el jesuïta Antonio Spadaro a les preguntes sobre la situació de salut del pontífex, ingressat a l’Hospital Policlínic Gemelli de Roma des del passat 14 de febrer per una bronquitis que, tal com ha assegurat el Vaticà durant les darreres hores, s’ha convertit en una pneumònia que afecta els dos pulmons.
En una entrevista al Corriere della Sera, Spadaro, subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació i una de les persones que millor coneix el papa Francesc, reconeix que el problema de Francesc és “greu, però està en tractament”. “Hi ha molta atenció, com és natural. No és una teràpia senzilla, i sens dubte, requerirà temps”, apunta el jesuïta.
L’exdirector de la revista jesuïta La Civiltà Cattolica destaca en l’entrevista que el papa argentí “té una energia vital extraordinària”. “No és una persona que es deixi anar, no és un home resignat. I aquest és un element molt positiu, també ho hem vist en el passat”, remarca Spadaro, tot advertint que el Papa “es troba en excel·lents mans”.
Preguntat pel temps que es preveu que necessiti Francesc per recuperar-se, Spadaro calcula que es tractaria d’unes dues o tres setmanes. “L’important és que ara es dediqui el temps necessari en un entorn protegit”, assenyala el capellà tot i admetre que el pontífex jesuïta és algú a qui “li costa mantenir-se tancat en un espai asèptic”. “Tot i això —continua— sap que ha de seguir les instruccions dels metges, com va deixar escrit el mateix Ignasi de Loiola a les Constitucions de la Companyia de Jesús.
Davant un escenari de “repòs absolut” del Papa, Spadaro recorda que Francesc no ha fet mai una cosa així; de fet, diu, no fa vacances des de la dècada de 1970. “Potser es pren uns dies de descans per desconnectar, però fins i tot durant aquests moments continua veient gent i fent alguna cosa, com ara llegir els diaris, o fer algunes trucades. Com sempre, demostra una energia vital extraordinària. Al cap i a la fi, és típic d’un jesuïta viure i treballar i fins i tot morir a les trinxeres”, sentencia.
En la part final de l’entrevista, en relació amb una eventual renúncia de Bergoglio, Spadaro assenyala que Francesc “és conscient que es governa amb el cap i no amb les cames”. Per descomptat, també es tracta d’avaluar les energies de què es pot disposar. El Papa és una persona que, si es veiés sense forces per tirar endavant l’Església, dimitiria. Però mentre senti que l’energia hi és, un problema de salut temporal no l’aturarà. Benet XVI va obrir la possibilitat i Francesc mai ha descartat la dimissió. Però normalment, va explicar, el ministeri del Papa és per a tota la vida”, conclou el jesuïta.
