El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) celebra el seu vintè aniversari aquest dimarts, al Palau de la Generalitat, “havent fet una bona feina durant tots aquests anys, però amb molta per continuar fent“, com argumenta el capellà barceloní Antoni Matabosch. El teòleg, que farà noranta anys al maig, ha estat un dels presidents d’aquesta entitat interconfessional, guardonada el 2015 amb la Creu de Sant Jordi, i, des dels seus inicis, hi ha estat el representant de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET).
Envoltat de llibres i assegut al sofà de la casa on ha viscut tota la seva vida i on espera estar “uns anys més”, Matabosch assenyala que “és positiu” que en actes com aquest, organitzat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, “es pugui pensar en el que ens ha preocupat”. I més encara, admet, “després de les grans transformacions religioses que hem viscut durant tot aquest temps”, manté, en referència, per exemple, al creixement de fidels en altres confessions com la protestant, l’ortodoxa i la musulmana.
“Abans, es coneixia una altra confessió viatjant a l’estranger; ara, en canvi, conviu amb nosaltres”
Qui ha escrit diversos llibres i ha reflexionat sobre el diàleg ecumènic des de la dècada de 1960 —”i sobre relacions entre confessions més tard”, precisa— observa que “estar oberts al que pensen els altres és bàsic per aprendre’n“, mentre assegura que “en el que no s’ha de caure és en parlar, a Catalunya, d’un enfrontament entre religions”. “El que existeix realment —subratlla Matabosch— són problemes que sorgeixen quan, a Ripoll, a Badalona o allà on pugui passar, un grup social fa trontollar elements com la integració i el diàleg, el qual és un dels principis més destacats de les confessions que ens acompanyen”.
“Com deia el filòsof i teòleg Raimon Panikkar, les diferents confessions poden corregir-se mútuament“, continua Antoni Matabosch, membre de la comissió organitzadora del IV Parlament de les Religions de Món, l’estiu del 2004. Per això, el prevere agrega que “tenir en compte la persona humana és el que s’ha de fer prevaldre sobretot en moments de tensió”, mentre que el creixement d’altres realitats confessionals com els centres budistes, el sikhisme o la fe bahà’í fa que siguin, com defineix, “veïns que cal respectar”.
