Oferir llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Aquest és el propòsit d’Assaltar la Bíblia, la col·lecció presentada per Fragmenta Editorial el passat 28 de març a la llibreria Ona Llibres de Barcelona. Una nova sèrie que comença amb quatre assajos que posen a prova amb audàcia la vigència dels textos sagrats confrontant-los amb les inquietuds i les aspiracions de la societat actual. En parlem amb Anna Punsoda, editora i impulsora, juntament amb Ignasi Moreta, d’aquesta col·lecció amb què Fragmenta renova la seva aposta per reivindicar l’assaig en llengua catalana.
Com va sorgir la idea d’aquesta nova sèrie?
Volíem posar en el context d’ara aquells passatges més cèlebres tant de l’Antic com del Nou Testament i demostrar que encara ens poden dir moltes coses sobre el món actual. No es tracta tant de fer-ne una anàlisi teològica, perquè cap de les persones a qui hem encarregat aquests assajos provenen del món de la teologia, sinó més aviat llegir el que s’ha dit sobre els passatges escollits amb la voluntat de fer-ne un assaig lliure que ens interpel·li avui.
Quins criteris empren per decidir a qui encarreguen les obres?
Apostem per persones que veiem que són assagistes en potència, i després hi establim un diàleg per tal d’escollir aquell passatge o idea que, per trajectòria professional o per disciplina, li poden anar més bé.
Cal tenir bon ull, doncs.
Sobretot llegir bastant el que es publica ara. En el cas de Dominaràs la Terra, de la Pilar Codony, jo havia llegit Distòcia (L’Altra Editorial), la novel·la amb què va guanyar el premi Documenta, i m’havia fixat que entremig de la narració hi havia reflexions al voltant de com l’home es relaciona amb la natura, amb els animals… Llavors vaig pensar que seria interessant demanar a la Pilar, des de la seva experiència com a veterinària i des de la seva peculiar manera d’entendre la natura, una relectura del segon relat de la Creació per posar en relleu la influència d’aquest en la nostra forma de relacionar-nos amb la natura.
Com els autors de la col·lecció afronten el repte que suposa portar endavant un assaig d’aquestes característiques?
Al principi queden molt descol·locats. Però des de l’editorial els oferim, si cal, assessorament teològic per part d’alguns dels nostres autors més consagrats, perquè vagin tranquils i sentin que no estan dient cap disbarat. I d’altra banda, en el diàleg que s’estableix entre ells i nosaltres, intentem que portin el tema al seu terreny, perquè en definitiva es tracta d’això.
Quin és el sentit de l’expressió “Assaltar la Bíblia”, que dona títol a aquesta nova col·lecció?
La idea era cridar una mica l’atenció. Perquè creiem que la Bíblia és un text que tenim com a inviolable, intocable. I tant l’Ignasi com jo som partidaris que si un text no serveix, doncs no serveix per a res. Per tant, un text ha de donar eines per viure i ha de dir-nos coses en qualsevol context. I volíem assenyalar aquest contrast entre un text fundacional —precisament perquè té aquesta aura d’inviolable— s’ha allunyat molt dels debats culturals del nostre temps. Per això hem volgut portar-lo a l’escenari actual.
Quina creu que és la raó o les raons per les quals la Bíblia no només no ha perdut mai la vigència sinó que a més ha servit per donar claus per abordar el present?
Perquè no som conscients de fins a quin punt la Bíblia ha moldejat la nostra experiència, la nostra concepció de nosaltres mateixos i la nostra manera de relacionar-nos amb el món. Si Déu, en comptes de dir a l’home “dominaràs la Terra” li hagués dit “tindràs cura del teu entorn”, potser la història hauria anat d’una altra manera.
Creu que l’apropament a la Bíblia, ja sigui a través d’una lectura directa o a través d’obres que d’alguna manera s’hi inspiren, pot propiciar que es manifesti la fe en les persones, o pugui ajudar-les a descobrir-la?
Sí, i també una forma personal de viure-la i d’entendre-la, perquè en el fons, el que importa és que la gent vagi al text. I la forma de relacionar-se amb el text sempre és personal. I més amb autors que no venen d’una tradició eclesiàstica i que per tant no tenen aquest tutelatge per part de les institucions.