Doctorada en Història i Arqueologia, l’Anna Moya (Tarragona, 1989) és una jove teòloga que, com ella defineix, ha volgut especialitzar-se en el concepte de la Moral. A més, és graduada en Filosofia. Consagrada el 2017, actualment exerceix com a professora a la capital catalana. La Jornada Mundial de la Joventut del mes d’agost a Lisboa serà la primera trobada d’aquesta tipologia a la qual participarà. Ho farà acompanyada d’unes altres noies, més joves i recentment confirmades, que en són alumnes: “Serà un gran premi després dels seus esforços durant el batxillerat i la selectivitat”, considera l’Anna.
Què l’ha portat a participar a la JMJ de Lisboa?
L’estiu passat vaig participar a la Peregrinació Europea de Joves (PEJ), a Santiago de Compostel•la, amb els meus catecúmens de confirmació. Ells van gaudir moltíssim, i jo amb ells, ja que vam poder experimentar d’una manera més profunda la importància de l’adoració i la pregària. Arran d’aquesta experiència, vam decidir que calia continuar repensant les activitats i els missatges de l’Església perquè continuïn sent rellevants i arribin a totes les capes de la societat. Per poder fer-ho, així doncs, necessitem moments com la JMJ: que ens permetin trobar-nos amb altres joves per compartir la fe, viure un acompanyament espiritual, així com combregar i confessar-se freqüentment.
Quina experiència hi espera tenir?
Déu sempre pot sorprendre a qualsevol; per això, només cal estar obert a l’Esperit, en una actitud d’escolta activa. Ell et pot parlar durant l’Adoració, mentre fas un rosari o unes laudes, parlant amb algú o simplement contemplant com passa la gent per la terrassa d’un bar. I això ho pot fer en un espai on es concentri una multitud, però també en la intimitat; no saps mai ni el lloc ni el moment on passarà. És genial.
A la seva família ha rebut una influència cristiana des de petita?
No. La meva família és agnòstica i comunista. Però sí que els valors cristians de la justícia i la igualtat han estat molt presents.
Quina creu que és la relació avui dia entre els joves i l’Església?
En els últims anys, hi ha hagut un augment de l’ateïsme, el secularisme i la diversitat de creences, i, per això, molts joves poden sentir-se menys identificats amb les pràctiques i els ensenyaments religiosos tradicionals. A més, l’Església ha estat objecte de crítiques i escàndols que han afectat la seva imatge entre els joves: els casos d’assetjaments sexuals, les desigualtats de gènere i altres problemàtiques que tots coneixem han generat desconfiança i distanciament entre alguns joves i l’Església. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta és una visió general i que hi ha molta diversitat dins de les actituds i les creences dels joves envers l’Església. Encara hi ha joves que són actius en comunitats religioses, que troben significat i propòsit en les seves pràctiques religioses, i que s’impulsen per valors espirituals i ètics.
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada i frustrada…)?
L’Església és una institució amb una presència global i, en molts casos, està al corrent dels problemes i les dificultats que afecten els joves avui dia. A través de les seves comunitats i organitzacions, l’Església té la capacitat de conèixer les necessitats dels joves en diferents contextos i de trobar-hi respostes. Per abordar les dificultats amb les quals es troben els joves, com a institució pot proporcionar un espai segur i acollidor on els joves puguin expressar les seves preocupacions, buscar consell i rebre suport emocional i espiritual. Això pot incloure grups de joves, programes d’assessorament, xarxes de suport i activitats comunitàries que promoguin la connexió i l’empoderament.
L’Església té la capacitat de fomentar l’educació i la formació dels joves, incloent-hi la promoció de l’educació integral, l’orientació professional i el desenvolupament d’habilitats necessàries per a l’èxit personal i professional. Això pot ser dut a terme mitjançant programes d’educació religiosa, escoles i centres de formació.
També crec que pot jugar un paper actiu en la defensa dels drets dels joves i en la lluita contra les injustícies socials que els afecten. Això implica treballar per a la igualtat d’oportunitats, el combat de la pobresa, la discriminació i altres desafiaments estructurals que poden frustrar i desanimar els joves.
A més, pot animar els joves a involucrar-se activament en la seva comunitat i en qüestions de justícia social. A través de projectes de servei comunitari, campanyes de conscienciació i iniciatives de compromís cívic, es pot capacitar els joves per a ser agents de canvi en el seu entorn.
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
L’Església pot prendre diverses mesures perquè els joves tinguin una presència més significativa en les seves vides. Però el primer de tot és fer experiència profunda de Déu, poder afirmar amb fermesa la fe, sentir-se cridat a la santedat, mantenir la relació íntima amb Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, no descuidar el vincle amb Maria i cultivar la fraternitat. A més, l’Església pot treballar perquè els seus ensenyaments, les litúrgies i les activitats siguin rellevants per als joves, mantenint la seva ortodòxia.
Creu que donar als joves oportunitats per a participar activament en la vida eclesiàstica pot ser un remei eficaç?
Per descomptat. A més, l’Església pot oferir formació i acompanyament als joves per aprofundir en la seva fe i desenvolupar un sentit crític i reflexiu sobre les qüestions de la vida i la religió. Això pot ser a través de programes d’educació religiosa, cursos de formació, mentoria i d’acompanyament espiritual.
D’altra banda, considero que fomentar la creació de comunitat entre els joves és crucial. L’Església pot organitzar activitats socials, trobades, retirs i serveis comunitaris que permetin als joves connectar-se amb altres persones de la seva edat que comparteixen els seus valors i interessos. També és important fomentar el diàleg i la interacció entre les diferents generacions dins de l’Església. Donar als joves l’oportunitat d’interactuar amb membres més veterans de la comunitat pot enriquir la seva experiència i proporcionar models de referència positius.
Es considera part d’una generació de joves diferent a la que la precedeix, des d’un punt de vista de sentiment per la fe?
No soc tan jove; soc una mil•lenial. I tampoc tinc referents de la generació que just em precedeix, ja que en la meva parròquia, almenys, no hi són. La meva és una generació que no sap com dir que els anys vuitanta ja fa dècades que van passar, ja que continua pontificant, com es feia aleshores, consignes esbiaixades sobre el Concili Vaticà II; allò que caldria fer, en canvi, seria començar-lo a aplicar de debò. Sento que la meva generació encara manté el zel i que està a la cerca del significat profund de la seva vida en aquesta societat, on la pressió, l’estrès i les demandes constants poden generar un estat generalitzat de cansament físic, mental i emocional. A través de la pregària, els sagraments, l’acompanyament espiritual i el servei als altres es pot trobar una renovació espiritual i un sentit real en la vida quotidiana.
Cada persona té una relació única amb la seva fe i amb l’Església. No hi ha una única manera correcta de viure i expressar la pròpia espiritualitat. És important trobar un espai i una comunitat on sentir-se acollit i on es pugui créixer en la relació amb Déu i amb els altres.
