La beata Anna Maria Janer, una ànima totalment entregada a Déu

file (11)-min
La beata Anna Maria Janer.

Sant Higini, novè bisbe de Roma, comparteix el santoral aquesta setmana amb la cerverina Anna Maria Janer (1800-1885), beatificada per la Santa Seu l’any 2011. “Anna Maria Janer s’emportaria una gran sorpresa si posés els peus al segle XXI i observés que aquesta condecoració viu associada al seu nom”, assegura Maria Pilar Adín, qui va ser religiosa de la Sagrada Família d’Urgell i postuladora de la causa de beatificació. Qui va viure en una absoluta senzillesa, al costat dels més vulnerables, ho continua fent també després de morir.

Adín apunta, en aquesta línia, que la beata catalana no s’ha de contemplar en ple segle XXI com una “beata d’altar” per haver sigut distingida amb una condecoració que, com reconeix, va tenir vicissituds diverses per a la seva consecució (“ens faltava demostrar millor els actes ‘heroics’ que va protagonitzar i alguna radiografia de la dona sobre la qual va intercedir miraculosament [la valenciana Ana Padrós Sellés]”), sinó com una dona capaç de demostrar que la fortalesa va ser un dels seus pilars més destacats: “Això no la converteix en una superdona, no ho volia pas; la converteix en una ànima entregada totalment a Déu“.

Janer, fundadora de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, es va familiaritzar aviat amb el sofriment humà “per viure en un dels segles més difícils de la història d’Espanya”, diu Adín, però, fins i tot així, hores abans d’accedir al regne de Déu va decidir preocupar-se per una de les germanes que la vetllaven en quedar-se sense mare pocs dies abans. “Fets com aquest se sumen a altres com ara el de curar soldats de dos bàndols diferents o d’estar relegada dins la seva congregació, i tots ells són grans exemples que la seva fidelitat als altres era el més prioritari, en comptes de mirar per ella mateixa”, sosté.

Va ser pionera en la defensa dels drets de les dones, a les quals volia escolaritzades, i mai no tenia un no com a resposta, com assenyalava el bisbe Joan Martí Alanis al pròleg d’Humaníssima, del jesuïta Joan Gabernet: “Els seus actes són garantia d’una vida religiosa autèntica“, hi assenyalava el prelat. Una autenticitat tan cristal·lina com l’existència d’Anna Maria Janer en societats com l’actual: “N’hi ha moltes germanes, com ella, que actuen amb més o menys protagonisme social, per bé que a Andorra, on també va tenir influència, no estigui prou reconeguda”. A Catalunya, això no obstant, s’han fet millor els deures, conclou.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia