Reacció unànime dels bisbes amb seu a Catalunya davant les declaracions de César García Magán. L’endemà de la roda de premsa en què el també bisbe auxiliar de Toledo va considerar que dins del context polític actual —en ple debat d’investidura per escollir el president del Govern d’Espanya— no veia “imprescindible” l’aplicació d’una eventual llei d’amnistia sobre els fets de l’1 d’octubre, el Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya (GIEC) va emetre un comunicat contrari a aquest posicionament que, tal com indica la nota, “atia el partidisme o alabar una determinada posició” —una actitud que, per als membres de la Conferència Episcopal Tarraconense “no és ni bo ni, malauradament, nou”.
Reconeixent que els bisbes són “pastors d’una Església que és sortosament plural”, els prelats de les diòcesis catalanes van fer una crida a “mantenir una neutralitat edificant i respectuosa, neutralitat que només podem trencar quan es lesiona el dret a la dignitat de l’ésser humà, centre de tota la Doctrina Social de l’Església”.
Aquesta resposta se suma a la que el passat divendres van sotasignar un total de vuit entitats cristianes de Catalunya. En ella, institucions com ara la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Justícia i Pau o Alcem la Veu van definir de “molt greu” el comportament que va protagonitzar el portaveu de l’episcopat espanyol, contradient “les declaracions dels bisbes de Catalunya, expressades unànimement l’any 2021, davant el context social i polític” que aleshores es vivia a Catalunya.
Per la seva part, Pere Fàbregues, director del Grup Sant Jordi, va expressar en un altre comunicat enviat als mitjans el seu rebuig davant d’unes declaracions que generen, segons ell, la sensació de “tenir mala peça al teler”. A més, no es va estar de referir-se a la “contradicció evangèlica” del prelat madrileny com un “problema seriós de doctrina si en realitat ho fa en boca dels bisbes que representa des de la CEE”.
“Ja és molt que s’accepti el ‘poder sobirà’ de qui atorga l’amnistia, perquè aquest poder canvia de mans i segons qui l’ostenta en fa una lectura al seu aire de les normes o lleis establertes. Però quan qui parla té un càrrec eclesiàstic, pel cap baix ha de ser respectuós amb el que diu representar”, va advertir Fàbregues.
El debat a les xarxes socials
Aquest reguitzell de respostes contràries a l’opinió expressada per César García Magán ha tingut també continuïtat a través de les xarxes socials. A X (abans Twitter), el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, s’ha referit, per exemple, al fet que el protagonista d’aquestes paraules no es posicioni literalment “en contra” de l’amnistia: “Ho ha dit sense acabar de dir-ho. I és la lectura que n’ha fet unànimement tota la premsa espanyola i catalana. La de totes les tendències. Estrany, inusual i unànim deliri”, ha manifestat Armengol.
També a X és on l’historiador Xavier Garí de Barbarà ha lamentat que la CEE vulgui tirar terra al damunt d’un possible acord d’investidura de Pedro Sánchez que pugui arribar a incloure l’aprovació d’una llei d’amnistia (que afavoriria, d’altra banda, els interessos dels partits catalans involucrats en el procés independentista). “Aquest debat [sobre la llei d’amnistia] hauria de tornar a la casella d’on mai no hauria d’haver sortit, ja que no hi ha hagut delicte”, ha expressat Garí, disconforme amb el fet que “la justícia hagi interferit en el plànol de la política”.
“L’esperit de pau que demana l’Evangeli”
Altres fonts consultades per Flama coincideixen amb moltes de les declaracions que han generat una pluja de crítiques i reprovacions des dins i fora de l’Església catalana. “No tenen res de l’esperit de pau, de perdó i de reconciliació que ens demana l’Evangeli“, sentencia un dels testimonis preguntats per aquesta situació, al mateix temps que lamenta que Magán no es pronunciés en el seu moment “sobre les amnisties fiscals que afavoreixen els poderosos”.
També hi ha qui considera que el portaveu de la CEE va expressar opinions personals quan hauria d’haver expressat el posicionament de la Permanent de la CEE, que no va tractar ni va posicionar-se sobre la possibiitat d’una aministia. “Malauradament, hem vist com la jerarquia de l’Església espanyola ha mostrat novament el seu distanciament respecte la Doctrina Social de l’Església i el model d’Església del papa Francesc”, reitera un altre testimoni.
Per la seva banda, Ramon Bassas, assessor en comunicació i col·laborador de diversos mitjans escrits, opina que “vist com s’ha interpretat (han dit que estava contra l’amnistia quan havia delegat la seva opinió als “tècnics”), [Magán] hauria d’haver preparat millor la seva resposta”. No obstant això, Bassas també considera que “ens hem d’acostumar a sentir opinions de qui sigui”. “Tothom té veu i vot en una societat democràtica. I a dialogar-hi amb respecte, respecte que no se li ha tingut”, assegura.
La cara “més tèbia” dels bisbes
“La resposta dels bisbes catalans no deixa en evidència l’extralimitació de les funcions que va fer el portaveu de la CEE, sinó que intenta justificar-lo, en virtut d’una salvaguarda de la unitat mal entesa, al nostre parer”, argumenta una altra font. “La menció que fan de la Doctrina Social de l’Església es queda en no res. Haurien d’haver-se atrevit a apostar decididament per la resolució del conflicte polític de Catalunya amb diàleg i generositat, però novament ens han mostrat la seva cara més tèbia, intentant una neutralitat que el mateix llibre de l’Apocalipsi ja va condemnar”, lamenta.
Preguntat per quin hauria de ser el poscionament de l’Església catalana en el seu conjunt en aquest context, Bassas opina que serà una tasca “impossible”, ja que hi haurà postures molt diverses. “Ara, el que sí que pot oferir l’Església és la seva experiència, la seva presència capilar, per activar una trobada entre els sectors socials amb risc de polarització”, conclou.
