Ambròs Cots: “Voldria veure a Barcelona un Papa que ha aprovat canonitzacions des de l’hospital”

xpv
Ambròs Cots.

El passat 24 de febrer, deu dies després de l’ingrés hospitalari del papa Francesc, que va finalitzar aquest passat diumenge, el sacerdot Ambròs Cots (Barcelona, 1946), pertanyent a l’Orde dels Clergues Regulars Teatins, rebia des de l’Hospital Gemelli de Roma una trucada que anunciava una de les millors notícies que ha rebut enguany: l’aprovació per part del Papa de les virtuts heroiques de Miguel Maura Montaner (1843-1915), fet que suposa el primer pas per a la beatificació d’aquest prevere mallorquí; per això, Cots, postulador de la causa i membre del Dicasteri de les Causes dels Sants, no podia amagar la seva felicitat, “moderada per la incomoditat que sempre suposa tenir un pontífex a l’hospital i no a casa seva”, admet.

“Això demostrava, aleshores, el que hem acabat veient aquests dies, és a dir, un Papa que no ha perdut l’orientació ni la capacitat de tenir el cap centrat per continuar treballant”, com reconeix un dels catalans amb més pes dins la cúria vaticana i que aquest diumenge no perdia detall del trasllat del bisbe de Roma cap a la seva residència. “Allà segur que renaixerà la seva il·lusió per gaudir dels esdeveniments jubilars, com ara la canonització del beat Carlo Acutis, aquest pròxim mes d’abril”, detalla qui també ha estat consultor general del dicasteri dirigit pel cardenal italià Marcello Semeraro des de l’octubre de 2020.

Miguel Maura Montaner, fundador de la Congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.

Tot plegat ha acabat sent un episodi de “calma tensa” que s’afegeix a molts altres “viscuts en directe des de la Ciutat Eterna”, com afirma el barceloní, que resideix a la seu de la cúria general de l’orde dels teatins, situada a la basílica de Sant’Andrea della Valle, “on es troba la segona gran cúpula de la ciutat després de la de Sant Pere”, manté. Després de presenciar “moments delicats per a l’Església catòlica”, qui va treballar en la declaració de les virtuts heroiques com a venerable del teatí italià Vicente María Morelli, el 2019, indica que “el patiment es fa present quan un successor de l’apòstol Pere dona un ensurt de salut“.

La beatificació d’Antoni Gaudí, “en procés”

Per bé que els viatges que pugui fer el pontífex durant els pròxims mesos hauran de ser més controlats per garantir la seva recuperació, Ambròs Cots no perd l’esperança de veure’l gaudint de nou en ple estat de forma: “Voldria veure a Barcelona un Papa que ha aprovat canonitzacions des de l’hospital”, vaticina, i més encara si fos per veure culminat tant el projecte de construcció de la Sagrada Família com el de la beatificació d’Antoni Gaudí, que, tot i no ser-ne postulador, observa “en procés per poder-se fer realitat”.

“Moltes vegades el vent no fa soroll“, subratlla el teatí per a referir-se als processos “llargs i seriosos” que passen per mans com les seves, com ara el que va permetre a Francesc declarar venerable, el 2020, el castellanolleonès i primer bisbe de la diòcesi mexicana de Michoacán, Vasco de Quiroga (1470-1565). “El soroll acostuma a ser perjudicial, com ara el que han fet certes veus que, de manera odiosa, han difós aquests dies la mort del papa Francesc sense tenir cap dada per contrastar-ho“, conclou Ambròs Cots.

Ambròs Cots, amb el papa Francesc a la Sala Clementina del Palau Apostòlic del Vaticà.
Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia