“No sé si el meu testimoni et servirà, acabo d’arrencar en el camí de la fe cristiana”. Després de la salutació inicial, aquesta és el primer que diu la Vanesa García quan em rep a la rectoria de l’església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, on hem quedat per a fer l’entrevista.
I és que, a 44 anys, aquesta veïna de la localitat maresmenca va ser un dels 13 catecúmens que el passat diumenge 19 de maig van rebre a la catedral de Santa Maria de Girona els sagraments de la iniciació cristiana. I no només això, sinó que també va formar part del grup de 92 adults que es van confirmar el mateix dia.
“Donem-ne gràcies a Déu i que siguin llavor d’esperança per a la nostra Església“, va escriure el bisbe fra Octavi Vilà poques hores després a través del seu perfil a X (abans Twitter), on va compartir diverses fotografies de la celebració en el mateix temple on, feia menys d’un mes, va rebre l’ordenació episcopal i va prendre possessió com a bisbe de Girona.
Amb el record d’aquesta doble celebració encara ben viu a la memòria, la Vanesa reconeix que quan fra Octavi va vessar l’aigua sobre el seu cap va experimentar amor, pau i felicitat. “Em vaig sentir renovada, com si hagués tornat a néixer; alliberada dels errors del passat i amb la il·lusió d’avançar pel camí de l’amor fins a la fi dels meus dies”, assegura.
Després del bateig, la Vanesa va rebre la seva primera comunió, fet que la va fer sentir diu, més a prop de Déu, de la comunitat cristiana i dels seus valors d’amor a Déu i al proïsme. “En combregar per primer cop —relata— em vaig sentir afortunada de pertànyer a aquesta comunitat i de poder percebre l’amor i la força de Déu, tan viva entre tots nosaltres”.
I si el baptisme i la comunió van servir a la Vanesa per presentar-se davant Déu, la posterior confirmació, que es fa per mitjà de la imposició de mans sobre el cap de qui es confirma i la unció amb oli, va refermar el seu propòsit de “deixar que l’Esperit Sant prengués les regnes” de la seva vida.
Al marge d’aquest nou vincle amb l’Església, aquest procés significa també per a la Vanesa “una oportunitat de creixement personal”, un camí “inspirat pel desig d’obrar d’acord amb les ensenyances del mestre Jesús” i amb l’afany d’ajudar els seus éssers estimats i el seu entorn professional.
De l’agnosi a la fe
Però abans d’arribar fins aquí, la Vanesa, que es definia com a “agnòstica i de mentalitat científica”, va experimentar un procés de transformació interior que va començar l’any 2017 arran de la malaltia terminal d’un familiar. En aquella època, solia anar caminant fins a l’hospital per acompanyar aquesta persona en els seus darrers dies; durant el trajecte, passava per davant de l’església, que es trobava a mig camí, i més d’un cop hi va entrar buscant un espai de silenci i de pau per poder encarar el patiment.
“Va ser la primera vegada que m’enfrontava a la pèrdua d’un ésser estimat, i l’experiència em va transformar: abans tenia una por extrema a la mort i ara, en canvi, tot i que no em vull morir perquè tinc moltes coses a fer, ho veig tot des d’una altra perspectiva”, admet.
El destí va voler que pocs anys després d’aquella experiència, la Vanesa va començar-se a dedicar-se professionalment al sector funerari. “Ara acompanyo famílies que estan passant per un moment difícil després de viure una pèrdua, i és una feina que no canviaria per res del món”, confessa.
La seva feina implica acompanyar les famílies en les vetlles i cerimònies de comiat dels difunts, siguin laiques o religioses. Així, el fet d’haver pogut assistir amb certa freqüència a misses de difunts li va donar l’oportunitat de conèixer diversos capellans. Un d’ells va ser el rector de Calella, Cinto Busquet. “Un dia, al mes d’octubre passat, després d’un funeral, m’hi vaig atansar i li vaig demanar el bateig per a la meva filla i per a mi. Així que em va orientar i, al cap de poc temps, vaig començar la catequesi amb sor Dori Gordo, religiosa de l’Institut de les Filles de Sant Josep”.
Ara, l’objectiu de la Vanesa és continuar formant-se com a cristiana, cosa que fa llegint els evangelis, participant en el grup de nous cristians que es reuneixen un cop al mes en el centre parroquial del carrer Jovara, i seguint el canal de YouTube “Teologia pop”, del teòleg argentí Lucas Magnin.
Aquest canal de YouTube, com que encara estic molt verda, és per a mi una forma àgil i pràctica d’establir vincles amb la teologia cristiana. “Jo és que acabo d’arrencar”, acabarà repetint en diverses ocasions al llarg de la conversa, que es desenvolupa, precisament al complex parroquial, centre neuràlgic d’una comunitat que ha acollit la Vanesa amb els braços oberts.
