Albert Quintana fa més de vint anys que forma part de Justícia i Pau Girona i des de 2011 està al capdavant de l’entitat. Al llarg del seu recorregut, ha treballat incansablement per defensar els drets humans, la pau i la justícia social, sempre amb un esperit compromès. Convençut que el canvi s’ha de fer col·lectivament, aposta per sumar esforços, teixir vincles i mantenir viva l’esperança. Amb una actitud propera i reflexiva, convida a implicar-se activament en la construcció d’un món més just i solidari, on ningú quedi enrere i l’esperança es tradueixi en acció.
Quina ha estat la trajectòria de Justícia i Pau al llarg d’aquests cinquanta anys van celebrar recentment amb un acte al Centre Cultural la Mercè?
Justícia i Pau celebra cinquanta anys de treball per la justícia, la pau i els drets humans. Aquesta fita reconeix la feina feta i el compromís de moltes persones al llarg del temps. L’entitat va néixer a finals del franquisme, defensant els drets humans i la democràcia. Una de les primeres campanyes a Girona va ser contra la pena de mort. Als anys vuitanta, els grans temes van ser la cooperació internacional i el desarmament; als 2000, la immigració, la interculturalitat; amb la crisi del 2008, els drets socials, i en l’última dècada, la sostenibilitat del planeta, inspirada en la “Laudato Si”.
Hem intentat resumir aquests cinquanta anys amb nou paraules, però es podria dir que l’espiritualitat ha estat un eix transversal, fent de Justícia i Pau un espai de compromís social obert a diverses perspectives. Ha actuat com a “entitat de frontera”, on convergeixen persones de diferents creences amb lluites comunes.
Amb la guerra d’Ucraïna, les reivindicadions per la pau han pres força. Justícia i Pau Girona ha participat en concentracions pacifistes, promovent una pau basada en la justícia social, la convivència i el respecte pel medi ambient. Davant el discurs de la por, defensa una seguretat, una pau, construïda des de la cohesió social i la millora de les condicions de vida. L’esperança, lema del 50è aniversari inspirat en les paraules d’Arcadi Oliveres, és la guia per continuar treballant per un món més just.
Quina ha estat la contribució més significativa de l’entitat al teixit social?
No puc destacar només una única contribució, ja que Justícia i Pau en cada etapa ha fet incís en allò que més connectava amb la realitat del moment. Girona, per exemple, va jugar un paper clau en la creació del Fons Català de Cooperació, impulsant la connexió amb països del Sud i sembrant la llavor de l’Agenda Llatinoamericana.
També ha estat fonamental en la cultura de pau i la noviolència, amb figures com Pepo Delàs i Arcadi Oliveres. Delàs, un exmilitar, va marcar un abans i un després en el discurs pacifista, insistint que el diàleg sempre ha de ser la primera opció.
En l’àmbit social, des de Justícia i Pau Girona treballem amb col·lectius vulnerables, i un dels projectes més potents és el voluntariat penitenciari. No es tracta només d’ajudar persones a sortir de la presó, sinó d’entendre què les hi ha portat i com evitar que hi tornin. També hem posat sobre la taula el problema de la salut mental als centres penitenciaris, on 7 de cada 10 interns tenen dificultats psicològiques i els recursos són insuficients. Actualment, treballem en tres grans eixos: pau i noviolència, ecologia i drets socials, sempre amb la voluntat de construir una societat més justa i solidària. I ho fem en xarxa, perquè els canvis no es fan sols.
Com afronta Justícia i Pau el seu compromís social en un context canviant i polaritzat?
El gran repte de Justícia i Pau, i de moltes altres entitats socials, és la continuïtat generacional. Hem fet cinquanta anys, però el més important no és que l’entitat en faci molts més, sinó que els valors que defensem continuïn vius. Les noves generacions han de trobar la seva pròpia manera de lluitar per la justícia i la pau, i nosaltres volem facilitar-ho, tant si ho fan dins Justícia i Pau com en altres espais.
Avui dia, el compromís i la militància han canviat: la gent jove viu amb més incertesa i els compromisos tendeixen a ser més puntuals. Hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat sense deixar de promoure la participació activa.
També és clau el treball en xarxa. No podem funcionar soles; hem d’unir esforços i caminar juntes. A Girona, per exemple, valorem molt formar part de la Coordinadora d’ONG Solidàries i treballar en col·laboració amb altres entitats. La força està en la diversitat i en compartir objectius comuns, evitant l’individualisme.
La celebració dels cinquanta anys de Justícia i Pau ha estat un exemple d’això. No volíem només mirar enrere, sinó reconèixer totes les persones que, d’una manera o altra, han aportat el seu granet de sorra. Vam reunir un centenar de persones en un acte de retrobament i d’agraïment, perquè al final, el que fem només té sentit si ho fem plegades.
Com es poden recuperar i enfortir els valors en una societat que sembla cada cop més individualista?
La clau és recuperar la dimensió comunitària. Els valors es viuen i es reforcen si es comparteixen. Cal fomentar espais de trobada, comptar amb els veïns, i no veure l’altre com un enemic pel seu origen o idees. L’educació hi juga un paper fonamental, més enllà de la instrucció, per construir una societat més justa i solidària.
A la celebració dels cinquanta anys, una de les reflexions més potents ha estat constatar que, després de tant camí, moltes lluites tornen a ser necessàries. Un exemple és la democràcia, que semblava consolidada, però que ara cal defensar amb fermesa. Això implica reforçar el treball comunitari als barris, parròquies i entitats, per evitar la deshumanització i combatre els discursos d’odi que divideixen la societat.
També volem reflexionar sobre el creixement de l’extrema dreta. Ens preocupa que persones treballadores, persones vulnerables, persones senzilles… comparteixin aquests discursos. L’extrema dreta no és només un fenomen polític, sinó un relat que fragmenta la societat. No ho podem normalitzar ni ho podem acceptar com una opció més: cal fer-hi front col·lectivament.
Quin paper ha de tenir l’Església en aquest procés?
L’Evangeli promou valors clars, però cal viure’ls amb profunditat. Aquests valors es poden compartir amb moltes altres persones, cadascú des del seu fonament. Només cal mirar les Benaurances per entendre el compromís amb els més vulnerables i la transformació social.
Com a Església, el més important és estar al costat de les persones en situació de vulnerabilitat i dels qui treballen per la justícia. Hem estat presents en moments clau, i això ha de continuar sent així. De vegades es té por del que diran, però actuar sempre implica un risc. Si ens situem al costat dels vulnerables, podem equivocar-nos, com tothom, però estarem al lloc correcte.
Com deia Arcadi Oliveres, “l’esperança és el motor de l’acció”, sense esperança, no hi ha canvi. L’Església i entitats com Justícia i Pau hem de despertar consciències i prendre postura en els debats essencials. En aquest sentit, el papa Francesc ha reforçat la necessitat d’una Església compromesa.
Com valora la seva experiència al capdavant de Justícia i Pau Girona?
Estic vinculat a Justícia i Pau Girona des del 2000 i com a coordinador des del 2011. L’entitat ha tingut moments de crisi i de creixement. Quan va faltar relleu, uns quants vam decidir tirar endavant junts. Aquesta experiència m’ha obert la mirada i m’ha permès aprofundir en qüestions que ja intuïa.
Des de Girona, també vam ajudar a crear el Consell Català de Justícia i Pau, del que n’he estat coordinador, fet que ens ha permès connectar amb altres experiències i enriquir-nos mútuament. Aquest treball en xarxa ens ajuda a compartir coneixement i acompanyar-nos en aquest camí cap a un món més just.
Estic molt agraït per la trajectòria de Justícia i Pau. Té un reconeixement que va més enllà d’un mateix, quan et presentes en nom seu, la gent valora la seva història i compromís. Hi ha moments de neguit i de preguntar-nos com podem fer que aquest treball doni fruit, però sabem que la nostra força és allò que aportem i les aliances que construïm.
