Per bé que el 2023 va començar amb el regust amarg de la mort de Benet XVI als 95 anys, produïda unes hores abans de finalitzar el 2022, i que una de les últimes notícies d’aquest any relacionades amb la Santa Seu sigui que el papa Francesc hagi revelat que voldrà ser enterrat a la basílica de Santa Maria la Major de Roma, aquests dotze mesos han estat frenèticament actius per al Papa, que en en el seu desè any de pontificat ha visitat un total de cinc països (la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, Portugal, Mongòlia i França). També ho han estat per al Vaticà, que, fins a l’octubre, quan es va iniciar, es va estar preparant per acollir la celebració de la XXVI Assemblea General del Sínode.
En aquest sentit, esdeveniments com ara la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) del passat mes d’agost a Lisboa o tot el que ha donat de si —prèviament i posteriorment— aquesta primera fase del Sínode dels Bisbes han acaparat bona part de l’actualitat de l’Església al món i, per això, Flama n’ha mantingut el pols informatiu també des del seu rellançament, el 20 de març de 2023. Ho ha fet a través de diverses entrevistes en profunditat a protagonistes de les dues grans cites religiosos de l’any, com ara al bisbe de Solsona, Francesc Conesa, o al delegat de la Delegació de Joventut del Bisbat de Terrassa, Àlex Serra. Mentrestant, a Catalunya, un dels temes dels quals més es parlava era l’ús del català com a llengua litúrgica i, a la resta del món, l’atenció mediàtica se l’emportava Ucraïna i, des de l’octubre, Terra Santa,
Va ser, també, a l’octubre quan el pelegrinatge d’una nombrosa representació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, així com de la seva escolania, va omplir les artèries principals de Roma i el Vaticà durant tot un cap de setmana de fidels de totes les diòcesis catalanes. Una cita a la qual no van faltar tots els bisbes de l’Església catalana —fins i tot, Sergi Gordo, bisbe de Tortosa des del setembre—, tal com es va repetir, el 28 de novembre, en una reunió amb Bergoglio a la Santa Seu arran de la visita apostòlica als seminaris d’Espanya de dos bisbes uruguaians a principis d’any.
El 2023 també ha estat sinònim dels vint anys de la mort d’un bisbe lliure i astut com va ser Antoni Deig, prelat de Menorca i de Solsona, i de la desaparició d’intel·lectuals i religiosos de la talla de José María Castillo, que va ser entrevistat a Flama uns mesos abans de morir; dels frares caputxins Joan Botam i Frederic Raurell; del bisbe emèrit de Girona, Carles Soler, o del monjo de Montserrat, Pius-Ramon Tragan. Unes morts que s’han sumat a les que enguany han continuat produint-se de forma tràgica al mar Mediterrani, en aquest cas protagonitzades per centenars de refugiats africans que han maldat per fer cap a Europa, a pesar de morir ofegats en l’intent.
Això no obstant, el 2023 ha tingut una cara positiva a Catalunya amb nomenaments com ara el d’Armand Puig com a president de l’Agència de la Santa Seu per a la Valoració i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO, per les seves sigles en italià), o el de la professora Núria Calduch com a membre de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts (EASA, per les seves sigles en anglès). I, d’altra banda, amb l’obtenció de premis que, com el Ratzinger 2023, han acabat en mans catalanes, tal com ha succeït amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba, nomenat pel Papa membre del dicasteri per a la Cultura i l’Educació.
Mentre tot això passava, Flama ha mantingut un desig d’oferir una informació religiosa decididament professional sota els mateixos principis d’amor a Catalunya i a l’Església que van motivar la creació d’aquest mitjà el 2005. Això s’ha procurat desenvolupar contribuint a fer més ric l’ecosistema de mitjans de comunicació social a Catalunya i complementant l’oferta actual de portals informatius d’Església amb creativitat. Dit això, arrenca un 2024 del tot il·lusionant.
