Mentre onze músics arribats de Bellpuig faran sonar la primera sardana que s’escoltarà a l’Abadia de Montserrat un cop començada la celebració del seu mil·lenari, el pròxim 8 de setembre al migdia, el seu creador, el compositor Josep Maria Serracant (Sabadell, 1946), observarà amb atenció el resultat d’un treball que, aquests últims mesos, l’ha portat a produir la seva cinquanta-sisena creació per ser tocada amb flabiol, tibles, tenores, trompetes, trombó, fiscorns i contrabaix, que ha titulat ‘Montserrat, mil anys!’.
Això es preveu que passi a la plaça principal del monestir montserratí, en el que serà un dels moments més rellevants dels últims temps per a la comunitat benedictina que custodia aquest entorn i que, per a Serracant, s’ha merescut la dedicatòria d’aquesta composició tan especial per a ell: “Serà un moment de molts nervis —continua—, però d’una gran il·lusió després de tantíssims anys dedicats a aquesta dansa popular considerada el ball nacional de Catalunya”; primer, al costat de la seva dona Montserrat, i, des de la seva mort, fa catorze anys, “amb el seu record sempre present”, assenyala.
“La Montserrat estarà present, també, aquest pròxim diumenge”, admet, tal com ho està ell, a través de les seves obres, cada vegada que una cobla n’interpreta una arreu del món, bé sigui per ser ballada o per ser exclusivament gaudida acústicament. Un exemple va ser el passat 6 d’octubre, quan va fer-se sonar una de les seves composicions durant una ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria in Trastevere, amb motiu del pelegrinatge a Roma fet per la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
La que va sonar va ser ‘Montserrat 1974‘, una peça que Serracant va compondre perquè l’any que aquest sabadellenc complia vint-i-vuit anys i encara es dedicava a confeccionar maquinària tèxtil servís com a ofrena a la Mare de Déu de Montserrat. En canvi, la sardana serracantiana que la Mare de Déu tornarà a sentir enguany contindrà referències al Virolai i a la Salve Montserratina. Dues creacions que es percebran després d’escoltar-se uns cops inicials que simulin “el so intermitent del tren pujant fins a la muntanya més emblemàtica de Catalunya”, com sosté el també president de Músics per la Cobla, entitat que disposa d’un arxiu de 400 metres quadrats per emmagatzemar prop de 55.000 partitures sardanístiques.
Quan això passi, el pròxim diumenge, Serracant i els músics que se’n facin càrrec ja hauran assajat en una de les sales del monestir i Serracant haurà entregat la partitura de la sardana dels mil anys del cenobi a la verge durant el tradicional ofertori que s’hi farà. Seran uns moments que el compositor de Sabadell vol que siguin viscuts amb “el màxim respecte” pel que, segons ell, representa Montserrat socialment i religiosament: “A través de la sardana, vull reconèixer com d’important ha estat per a Catalunya”, afegeix. L’expectativa és màxima.
