Terra Santa, on l’odi i la violència estan causant patiments terribles i ferides profundes, passa per un dels períodes més dolorosos de la seva història. Ho assegura el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, en el missatge amb motiu de la vuitena edició de ‘Sent la Creu‘, la trobada que, des de 2017, aplega cada any al jovent de l’arxidiòcesi de Barcelona per començar la Quaresma unint-se al patiment d’un poble que es troba en situació de guerra.
Enguany, la celebració, que consisteix en una eucaristia precedida per una vetlla a la creu, tindrà lloc el diumenge 18 de febrer a les 18:00 de la tarda a la basílica de la Sagrada Família. Serà presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i comptarà amb la presència de Pizzaballa, que durant els darrers mesos s’ha distingit pel seu paper actiu en la cerca de vies de pau en el sagnant conflicte a Terra Santa. Mn. Carles Bosch, director del Secretariat de Pastoral amb Joves de Barcelona (Església Jove), explica que aquesta nova trobada vol enviar un missatge d’esperança i solidaritat davant del patiment del poble a Israel i Palestina.
Què ens ensenya l’actitud del cardenal Pizzaballa en aquest conflicte, tenint en compte que allà la comunitat cristiana es troba d’alguna manera entre dos focs i que ell, com a màxim representant de l’Església a la regió, ha de fer grans equilibris?
El cardenal Pizzaballa està afrontant el conflicte a Terra Santa amb una actitud molt evangèlica. No ha optat per posicionar-se de part de cap dels dos bàndols i tampoc ha adoptat una neutralitat distant, sinó que ha optat per posar-se al costat de les víctimes, dels qui més pateixen, siguin israelians o palestins. Al mateix temps, ha assenyalat un enemic comú, que és l’odi, i ha proposat un aliat, el perdó i la pau. Aquesta és l’actitud més evangèlica possible dins d’aquest difícil context.
Quin és el missatge d’esperança que, com a Església jove de Barcelona, voldrien transmetre als cristians de Terra Santa i la resta del poble en aquests moments de tant patiment?
Des de la nostra perspectiva, quan parlem d’aquella comunitat cristiana, no parlem dels ‘cristians de Terra Santa’ sinó dels nostres ‘germans que viuen a Terra Santa’. Són la nostra família i allò que els està passant no ens pot deixar indiferents. I pel que fa al poble en conjunt, volem expressar que encara que visquem a milers de quilòmetres, també estem amb ells. És veritat que no patim les conseqüències de la mateixa manera que ells, que són les víctimes més directes, però el que està tenint lloc allà afecta a la humanitat sencera d’una manera o altra,. El seu testimoni enmig del conflicte, de la confusió i del patiment ens interpel·la. El papa Francesc ens ha recordat en diverses ocasions, amb raó, que la indiferència és la malaltia del món actual.
Des de la seva perspectiva com a delegat de Pastoral Jove de Barcelona, quina percepció té sobre l’actitud del jovent davant les guerres en general, hi veu molta indiferència?
Veig els joves que es mouen com tothom: amb una tensió entre l’ideal i el real. Entre els desitjos de justícia, de pau, de reconciliació, de solidaritat i, al mateix temps, amb una dificultat de mirar cap enfora; és a dir, que les pròpies preocupacions sovint pesen massa i ens impedeixen mirar l’altre.
Tornant al conflicte de Terra Santa, hi ha hagut persones que han trobat a faltar una declaració conjunta de les tres grans religions per rebutjar tota forma de violència. Hi està d’acord, creu que seria necessari?
Penso que sí que pot ser oportú el fet de llançar una declaració conjunta. Però el que està clar és que sempre serà insuficient. A més a més d’una declaració així, el que cal són persones que estiguin disposades a construir camins de pau. De fet, el cardenal Pizzaballa no es cansa d’animar a uns i altres a donar la pròpia vida per la reconciliació. I no només ho diu de paraula, en les seves cartes, homilies i converses, sinó que ell mateix s’ha ofert en intercanvi dels ostatges israelians retinguts per Hamàs a Gaza. Per tant, necessitem persones disposades a jugar-se la vida per la pau.
