Aquest dimecres farà una setmana que un intern de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, a Tarragona, va matar a ganivetades la cuinera d’aquesta instal·lació penitenciària. Un succés que des que va passar ha suscitat un seguit de protestes fins aquest dilluns a la tarda no només a les portes d’aquest recinte, sinó també a les de set dels nou centres penitenciaris catalans. Així, s’han aturat les protestes per poder negociar unes millors condicions amb el Departament de Justícia, el qual, per als treballadors de les presons, potencia la reinserció, també entre els interns perillosos, com l’assassí (reincident) del Catllar.
L’autor d’aquest assassinat ha estat un dels 793 interns que hi havia fins al passat dimecres a Mas d’Enric. Un home a qui algun cop havia saludat personalment en les seves visites al centre mossèn Agustí Ayats (Vallbona de les Monges, 1951), rector de la parròquia de Santa Tecla de Camp Clar (un dels barris de Tarragona) des del 1986 i el sacerdot que ofereix suport espiritual en aquest centre des del 2015, quan es va construir, després de fer-ho a la presó de Tarragona des del 2006.
Amb l’experiència que ha pogut adquirir després de tants anys portant la Paraula de Déu a les presons, quina reflexió en fa, de tot el que ha passat aquests últims dies a les presons catalanes?
Hi ha dues maneres de veure-ho: d’una banda, hi ha qui manifesta taxativament que es compleixin estrictament totes les condemnes, els de l’orden y la ley, i de l’altra, qui creu més en les possibilitats de reinserció social que tenen els interns. Aquesta és la dualitat d’opinions que hi ha en l’estructura del funcionariat de les presons i el debat sobre què ha de predominar, arran de l’assassinat, s’ha tornat a encendre. Malauradament, aquests tipus d’incidents, tràgics i inacceptables, també passen fora, però no es poden fer comparacions, ja que, a priori, la situació, a dins, hauria d’estar més controlada que fora.
I què creu que passarà, ara?
No ho sé, però si s’assumeix, de manera ràpida i directa, una actitud molt més estricta envers els interns arran d’un assassinat com aquest, del qual ells també n’han sigut conscients, pot ser contraproduent, ja que es pot despertar l’agressivitat que, com ens passa a tots els éssers humans, ells també porten a dins.
Quants interns acudeixen a les seves misses a Mas d’Enric, els diumenges?
Uns quaranta, dels quals cinc o sis són dones. Mai no hi ha hagut cap problema i és evident que, en alguns casos, no s’hi acudeix per una convicció religiosa. A pesar d’això últim, en general, la presència de Jesús en les seves vides els ajuda, i això ja és important; només per això ja val la pena fer-hi aquesta tasca.
Qui més l’acompanya?
Un educador voluntari que desenvolupa aquesta funció des de fa trenta anys.
Hi tenen alguna capella?
No, les misses són en una aula de teatre, un espai força ampli. Sovint, els interns que es col·loquen a les últimes files es distreuen i parlen entre ells, raó per la qual se’ls convida a estar en silenci. També n’hi ha que aprofiten la missa per festejar i un bon grapat de nascuts a l’Amèrica del Sud, amb conviccions religioses més elevades. En definitiva, la meva relació com a capellà amb tots ells és d’absoluta cordialitat. Per la meva part, si se’m permet dir-ho, no he tingut por de res ni de ningú.
Creu que les protestes que han estat havent-hi desencallaran abans el problema que existeix, com ara reforçant la seguretat amb l’entrada de més personal qualificat?
Entenc que els funcionaris hagin aprofitat que els focus estaven ficats en les presons per donar a conèixer les mancances que hi ha en aquests centres, però també he d’afirmar que el treball en qüestions de reinserció fet aquests últims anys pel Departament de Justícia ha estat correcte: a Catalunya, vuit de cada deu persones que passen per la presó no hi tornen a entrar, en els temps actuals. Això no obstant, segur que es podria fer molt més perquè aquesta reinserció fos millor en tots els aspectes.
Hi ha més morts, a les presons, que no tinguin aquest ressò informatiu?
Cada any se suïciden interns a les nostres presons, que es podrien evitar. Per tant, l’autocrítica dels funcionaris i les institucions que se’n fa càrrec també ha d’existir i s’ha de posar sobre la taula. D’altra banda, allà dins, tot i que ara no se’n parli gaire, hi ha drogues i es manipulen begudes alcohòliques.
Ha conegut interns que s’hagin suïcidat?
Sí, i els he enterrat després. Camp Clar és un dels barris que concentra més dificultats de reinserció de la zona. De memòria, et podria dir el nom d’una vintena d’homes que han estat a Mas d’Enric i ara me’ls trobo pel carrer. Procurem estar-hi a prop per tal que puguin anar trobant les sortides dels seus problemes.
