Immersa en les Fires de Sant Narcís, la ciutat de Girona va celebrar el passat diumenge la seva segona missa en honor del seu patró sense tenir encara un bisbe titular. I la primera, a més, que va acabar recaient organitzativament, i de manera exclusiva, en mans del bisbat, a diferència d’anys anteriors, en què el consistori gironí havia participat en l’estructuració protocol·lària d’aquest acte litúrgic i anual.
Així doncs, la basília de Sant Fèlix de la capital va ser l’escenari de la predicació de l’homilia que va fer-ne l’administrador diocesà, Lluís Suñer, entrevistat recentment a Flama. En comptes d’obviar la falta d’un pare per a l’Església gironina, Suñer va decidir traslladar, “a les portes de rebre un nou bisbe“, la seva idea sobre com actuaria avui dia Sant Narcís en aquesta posició: “Seria un bisbe que ens ajudaria a afrontar amb fermesa els reptes que tenim plantejats, i a fer-ho de tal manera que en cap moment els problemes de cada dia ens privessin ni de perdre el bon humor ni de poder dormir bé, perquè per a un creient en Jesús no hi ha cap mal que sigui infinit ni cap nit que no tingui fi”, va resoldre.
Homilia de l’administrador diocesà, mn. Lluís Suñer
Estimats gironins i gironines, estem a les portes de rebre un nou bisbe, i per aquest motiu permeteu-me que l’homilia d’avui tingui un caire més catequètic per preparar-nos per acollir-lo des de la fe i l’esperança. Suposo que aquells de vosaltres que esteu una mica lluny del fet eclesial em perdonareu i comprendreu les meves raons perquè no faci esment dels fets socials i ciutadans que estem celebrant: les Fires i la ciutat. Avui parlaré del nostre patró: sant Narcís. A sant Narcís el venerem com a màrtir i com a bisbe.
Màrtir, per als creients, vol dir ser un testimoni de Crist. El màrtir Narcís va morir pels volts del segle V durant la persecució de Dioclecià.
Ens el sabríem imaginar vivint avui entre nosaltres? Transparentem les èpoques i els temps i fem un esforç per imaginar-lo com seria trepitjant la nostra ciutat i els nostres pobles.
Narcís hauria estat l’home lliure que aspirem a ser tots nosaltres.
Hauria estat l’home que no s’esvera davant dels obstacles, perquè sap que sovint són una manera de marcar el camí.
Hauria estat l’home que es coneix, que s’aprecia, que es posseeix, i que per això es pot donar.
Un home que viu de Déu sense fantasies, però que viu realment de Déu. I això li exigeix viure dels altres, amb els altres i per als altres.
Un home que exhorta a la bonesa i sap que de vegades ell no és prou bo; que diu als altres que cal estimar tothom, però veu que molts cops ell no estima del tot. Un cristià que no acaba de ser-ho del tot. Un home, per dir-ho així, com tots nosaltres.
Però sant Narcís –ens diu la tradició– també va ser bisbe, i nosaltres el festegem com a bisbe de Girona. I com ens el podem imaginar vivint avui i fent de bisbe entre nosaltres?
Hauria estat el bisbe que ens acompanya dia a dia, amb les rutines i cansaments que amb el pas dels anys potser ens han anat fent insensibles a moltes necessitats i poc atents a l’entorn en què vivim.
El bisbe que ens ajuda a obrir-nos al futur sense preocupar-nos més del compte per si som molts o som pocs, ni per sentir nostàlgia d’un temps passat que ja no hi és.
El bisbe que ens ajuda a revifar les nostres catequesis i les nostres celebracions; perquè Càritas i els altres serveis, delegacions i voluntariats eclesials estiguin ben presents a tots els racons de la nostra diòcesi i facin olor d’evangeli.
Un bisbe proper, arrelat a casa nostra, que ens ajuda a ser autèntics, i a sentir-nos agosaradament cristians i cristianes enmig d’una societat plural en què una part dels ciutadans es consideren no creients, agnòstics o seguidors d’altres confessions.
Un bisbe que ens acompanya en el compromís amb el medi ambient perquè puguem respirar un aire pur, tenint cura de la casa comuna (la Terra), promovent hàbits respectuosos amb l’entorn, de manera que tothom disposi d’aliments i de tot allò necessari per viure equilibradament, amb un consum responsable dels recursos.
Un bisbe que, ara que estem immersos en guerres esfereïdores, sigui un home de pau que ens ajuda a pregar i a treballar per ser constructors de pau i a crear una cultura de la pau.
Un bisbe que ens ajuda, als qui ens confessem creients, a sentir-nos Església de Jesús, i que els qui no creuen o pensen diferent el puguin veure com a un bon veí amb una actitud dialogant, sabent compartir les aspiracions i els interrogants de tots els qui fem camí pels carrers de Girona.
Un bisbe que ens ajuda a afrontar amb fermesa els reptes que tenim plantejats, i a fer-ho de tal manera que en cap moment els problemes de cada dia ens privin ni de perdre el bon humor ni de poder dormir bé, perquè per a un creient en Jesús no hi ha cap mal que sigui infinit ni cap nit que no tingui fi.
Aquesta és la meva manera d’imaginar com el bisbe Narcís faria de bisbe avui a casa nostra, trepitjant els nostres carrers i places.
Un home auster, senzill, obert a les necessitats dels més marginats de la nostra Girona, siguin de casa o vinguin de lluny. I sempre un bon ciutadà que s’esforça per ser un home de Déu i que ens ajuda a cercar Déu.
Un bisbe com molts altres bisbes, com el que esperem, que de ben segur ens ajudarà a viure el present amb coratge i el futur amb esperança.
Per acabar, permeteu-me felicitar-vos a tots. Que tingueu unes bones Fires i que el bisbe Narcís ens encoratgi a fer de la nostra ciutat una ciutat oberta, acollidora, on tots ens hi sentim bé i ens respectem els uns als altres.
