Aquest primer dissabte de setembre, des de Tortosa, ens conviden a venerar la Mare de Déu de la Cinta. Essent la seu tortosina una canònica regular agustiniana, s’introdueix la devoció a la Cinta de la Mare de Déu, propera a l’advocació de Maria, Consol dels afligits. Des del s. XIV es diu que, a l’altar major de la seu, la Mare de Déu hi deixà el seu cinyell o cinturó. Possiblement, s’evoca el moment en què, a la vetlla de l’Anunciació del Senyor del 1178, s’hi posà la imatge de Maria. S’estava construint l’antiga seu tortosina, dedicada a Santa Maria, i que ocuparia l’espai on el s. XVII es construí la capella de la Cinta.
També es venera aquest dissabte la Mare de Déu, Consol dels Afligits.
Es commemora avui santa Màxima, verge i màrtir. Com en altres casos, és coneguda per la vinculació a un altre sant més famós: sant Ansà de Siena, representat sovint pels pintors de l’escola sienesa. En la tardana Passió de sant Ansà, es diu que, a Roma, santa Màxima va ser padrina de baptisme del noi Ansà, batejat amb dotze anys, d’amagat del pare Tranquil·lí. Tot i el nom, l’home perdé la calma i denuncià padrina i fillol a les autoritats imperials. La padrina fou bastonejada fins a morir i, el vailet, empresonat, si bé aconseguí escapar-se’n i arribar fins a Siena on sembrà la llavor de l’Evangeli batejant un bon nombre de creients. Finalment, l’adolescent prodigi va ser de nou empresonat, martiritzat i decapitat. Això hauria succeït a començament del s. IV. Siena ha considerat sant Ansà gran protector seu, especialment a partir del s. XII, i és celebrat l’1 de desembre mentre que santa Màxima és venerada avui.
També es commemoren avui
Sant Antoní o Antolí d’Apamea (Síria, s. III)
Raquel filla de Laban, segona esposa de Jacob i germana de Lia.
El martiri dels beats Joan Maria de Lau d’Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, i els més de 100 companys seus, preveres, religiosos i laics, a París, el 1792, víctimes de la Revolució Francesa.
