Martirià Brugada, rector de la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar, exposa aquest 26 d’agost en la seva secció de Flama dedicada als sants i les santes que, des del 1873 fins al 1897 —en un període, per tant, de 24 anys—, l’aitonenca Santa Teresa de Jesús Jornet (1843-1897) va estar darrere de l’obertura de fins a 103 cases per atendre ancians desemparats. Cent vint-i-set anys després de la seva mort, la xifra de residències de les Germanetes dels Ancians Desemparats, fundada per aquesta santa, és de 197, repartides en 21 països d’arreu del món, 111 de les quals es troben en territori espanyol.
El carisma de la congregació consisteix a acollir els ancians més pobres i integrar-los en un ambient familiar, humà i fratern on estiguin cobertes totes les necessitats materials, humanes, psicològiques i espirituals. Això és precisament el que fan les set monges que mantenen viva la flama de santa Teresa de Jesús Jornet al seu poble natal, tot atenent un total de 89 ancians. Entre elles, un dels casos que simbolitza més bé l’entrega d’aquesta santa per les persones de la tercera edat és el de sor Carmen, que hi porta 54 anys, en seguir els seus passos i haver-la convertit des de fa anys en el seu gran referent.
“A Aitona, Santa Teresa de Jesús Jornet és un emblema total per a la població: per als camperols que tenen camps amb arbres fruiters i reben el seu suport perquè no pedregui tant com en altres indrets, i, fins i tot, per a la mateixa alcaldessa [Maria Rosa Pujol], la qual em va confessar que porta una estampa de la santa dins la seva bossa de mà en tots els plens del consistori”, exemplifica Sor Carmen. Una devoció municipal que, per a aquesta germaneta, és només un dels reflexos d’una situació que la monja resumeix amb aquesta reflexió: “Abans que tots els polítcs volguessin buscar solucions als problemes dels ancians, Santa Teresa de Jesús Jornet ja les havia trobat molts anys enrere, i, així, amb moltes altres coses”.
Neboda del beat Francesc Palau i canonitzada per Pau VI el 1974, a Aitona té tres espais museïtzats dedicats a la seva persona (entre ells, la seva casa natal) que, un cop es contacta amb les monges de la congregació, elles mateixes s’encarreguen de mostrar. De fet, allà, el seu llegat “continua irradiant vivacitat i esperit de cooperació“, continua Sor Carmen: “De tant en tant, arriben turistes que volen completar la seva visita als camps florits del municipi coneixent la vida de Teresa, i, com ha passat recentment, de monges d’arreu del món atretes per la seva figura”, esmenta.
Es refereix, en aquest últim cas, al testimoni d’una monja espanyola que viu al Salvador i que va fundar, entre altres, la llar que té aquesta congregació a Guatemala “corrent el risc de ser amenaçada, fins i tot, a punta de pistola“. Una demostració que l’empenta de la mare Jornet continua ben present.
