Es coneix com el bressol de Catalunya. El Monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat pel comte Guifré el Pelós l’any 879, és tot un centre religiós i cultural de primer ordre, a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període. Tot i que la seva principal carta de presentació siguin un temple romànic ampli i majestuós i un scriptorium que va tenir una enorme producció literària, també ha sabut arribar a un tipus de públic diferent, és a dir, l’infantil, el qual fa pocs anys va sortir, salvant les distàncies, del seu particular bressol.
Així és com, des del passat 21 de juliol, els seus gestors estan promocionant una activitat que, fins al pròxim divendres 25 d’agost, està adreçada a famílies amb nens i nenes “perquè puguin acostar-se a diferents llegendes, com ara la de Sant Jordi, i escenes bíbliques, mitològiques i tradicionals, algunes més conegudes que altres”, tal com exposa Miquel Bosch, guia del monestir. Una proposta que, a diferència de les que acostuma a promoure el recinte, té com a element vertebrador “i diria que atractiu per als més petits” un titella ambientat en el monjo benedictí Gerbert d’Orlhac.
“Aquest monjo va viure durant els segles X i XI, va estudiar durant un temps al monestir de Ripoll i, fins i tot, va arribar a ser nomenat papa de l’Església catòlica amb el nom de Silvestre II“, precisa el guia. La peça, elaborada pel taller Bufallums de Tona, fa tres anys que recorre el monestir durant els mesos d’estiu: és el període de l’any, de fet, que condensa “més demanda d’activitats familiars, raó per la qual ell esdevé el punt de contacte més pràctic que tenim amb els infants, a qui volem fer arribar també aquestes històries més enllà del que puguin arribar a saber”, exposa. A l’itinerari, però, no només se sumen visitants de tota Catalunya, ja que, “de Ripoll, també en venen, i ho fan, sobretot, atrets per voler conèixer la història del monestir des d’un altre punt de vista“.
“Com a guia d’aquest enclavament, puc assegurar dos grans trets que el fan especial: d’una banda, hi existeix el repte de preservar un espai estretament relacionat amb les històries del comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, personatges cabdals de l’Església catalana, i, de l’altra, un altre repte de continuar mantenint l’església viva i activa que representa”, conclou Bosch.
