Per regla general, la situació que s’obre després de la jubilació no és sinònima de vida sedentària. Pot ser el moment més oportú a la vida de qualsevol persona que deixa de treballar per ajudar aquelles altres que es troben en pitjors situacions —quan es tenen, de fet, facultats i eines per dur-ho a terme—, en un radi geogràfic pròxim i fàcilment accessible o bé en un altre continent, com ho han fet la Maricel Martí i el Jaume Jové. Tots dos es troben a nou mil quilòmetres de la seva ciutat, Lleida, per una bona causa: “Hem marxat a Bolívia gràcies al projecte Face to Face, organitzat per l’Acció Catòlica General (ACG) i hi serem fins al 31 d’agost després d’haver-hi estat tot el mes”, detalla aquest matrimoni laic.
Després de gairebé tota una vida laboral exercint com a docents al Col·legi Episcopal de Lleida, en jubilar-se els va arribar el moment de sortir de les aules i fer florir, a través dels seus gestos, tots aquells valors que van voler deixar impregnats en tantes generacions de lleidatans: “Fa uns anys, vam emprendre el camí del voluntariat internacional amb la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, al Camerun, Nicaragua i Guatemala.” Enguany ha tocat Bolívia, on es troben amb dotze voluntaris més, en aquesta ocasió dirigits pel sacerdot murcià José Antonio Cano, consiliari d’Acció Catòlica des de fa cinc anys.
A aquest projecte missioner que ofereix l’entitat eclesiàstica (sorgit el 2019, però paralitzat posteriorment per la pandèmia de coronavirus) se sumen laics de diferents punts d’Espanya. A Bolívia, el grup de voluntaris on es troba la Maricel i el Jaume porta a terme diverses accions i activitats: ajuda els col·legis i els centres de salut, i executa activitats parroquials.
“El dia comença, per a nosaltres, a les set del matí (amb sis hores de diferència respecte d’Espanya), i, durant tot el dia, celebrem l’eucaristia, fem tallers i participem en activitats de la parròquia Jesús Obrer, a la diòcesi d’El Alto”, on també són presents les salesianes missioneres del Sagrat Cor i els missioners de Crist Bon Pastor (que són, de fet, sacerdots diocesans).
“El fet de poder posar el nostre granet de sorra en aquest punt del món, on les desigualtats són manifestes, ens omple de satisfacció“, reconeixen tots dos. La diversitat que hi poden trobar, a més, els ajuda a “créixer com a persones i a acceptar els altres sense tòpics”. Tenen clar que no hi han anat a “ensenyar res”, per bé que els anys passats dins una aula els puguin generar, en un acte reflex amb rerefons pedagògic, la necessitat de fer el contrari: “Hem vingut a compartir“, matisen.
“Allò que realment ens mou és el desig de tenir un món més just i equilibrat, on tothom tingui treball i pugui portar una vida digna”, defensen. Al setembre, quan ja siguin a Lleida, tornaran a marcar un nou destí al seu particular mapa, que, amb tota probabilitat, visitaran el pròxim estiu.