El monestir de Sant Volodímir el Gran: punt de referència i suport per a la martiritzada població de Kherson

cropped-fav.png
El P. Ignatius Moskalyuk, rector del monestir basilià de San Volodymyr el Gran.

“Apel·lo avui als poderosos d’aquest món, poseu fi a aquesta guerra brutal, mireu el patiment dels nens, no arrenqueu la seva infància despreocupada”. Aquesta és la crida que fa el capellà ucraïnès Ignatius Moskalyuk, rector del monestir greco-catòlic de Sant Volodímir el Gran, a Kherson, després que diumenge passat un atac de l’exèrcit rus va provocar la mort de set persones, entre elles una nounada, el seu germà de 12 anys i els seus pares a prop del monestir.

“A 500 metres del nostre monestir ha estat exterminada tota una família, el pare, la mare i dos nens petits. Un coet va caure al pati on estaven. He plorat durant molt de temps… Espero, almenys, que aquestes llàgrimes m’ajudin a ser més fort com a sacerdot…”, diu el capellà en declaracions a l’agència SIR en aquestes hores dramàtiques per a la ciutat de Kherson, on, segons el sacerdot, han quedat ancians, discapacitats i famílies de baixos ingressos que no tenen lloc on anar i ni diners per fer-ho. També hi ha molts nens que necessiten suport.

Des de l’inici de la invasió militar ordenada per Vladímir Putin el febrer de 2022, el pare Ignatius va decidir quedar-se a Kherson per brindar a les persones suport espiritual i esperança enmig de la dramàtica situació que pateixen. Així, aquest sacerdot reconeix estar vivint la guerra “com un bon pastor que pren sobre les seves espatlles les ovelles ferides, les cura i comparteix amb ells el dolor”. “No diré que no tinc por, jo també soc una persona que es preocupa de la seva vida, però Déu em dona força, sento constantment la seva presència i això em dona el valor de quedar-me i travessar la por”, assegura.

El P. Ignatius no és l’únic membre de la comunitat que durant els darrers mesos ha decidit romandre al monestir de Sant Volodímir el Gran. Amb ell hi ha dos sacerdots, un diaca i un germà monjo. En total, cinc persones que han convertit el monestir en un punt de referència, un refugi i un lloc on els habitants que s’han quedat a la ciutat troben confort i ajuda material.

La principal prioritat per als monjos en aquests moments és l’atenció als nens i nenes de la ciutat, per als quals s’organitzen programes d’entreteniment que en aquests dies compten amb l’ajuda de voluntaris alemanys i italians. “Se’ls ha llevat la vida despreocupada de la infància. Malgrat la seva curta edat, ja saben el que són el sofriment, la fam i el fred, però no perden l’esperança que la guerra acabi”, assegura el capellà.

El rector del monestir basilià agraeix l’ajuda rebuda i adverteix que encara necessiten detergents, productes d’higiene personal i de la llar, bolquers per a adults i nens, cobertes, matalassos i sacs de dormir, entre altres productes de primera necessitat.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia