Els dibuixos de mossèn Ballarín formaran part d’una exposició a Gósol durant l’agost

file (11)-min
Mossèn Josep Maria Ballarín.

Mossèn Josep Maria Ballarín (1920-2016) va deixar empremta a la petita localitat de Gósol, al Berguedà. Per això, el passat cap de setmana gairebé cap dels poc més de 200 habitants que hi resideixen va voler perdre’s la presentació de l’exposició que hi ha instal·lat el seu consistori al saló d’actes amb una trentena de dibuixos seus, així com diversos objectes personals d’aquest sacerdot polifacètic del qual se celebra (amb el retard que va ocasionar la pandèmia de la covid) el centenari del seu naixement.

Durant l’agost, estarà oberta a la població tots els dies laborables de les 11:00 a les 13:00 hores, i els dissabtes de les 16:30 a les 19:00 hores. La intenció és, en aquest sentit, que “tothom pugui quedar amarat del gran llegat d’aquest homenàs“, sentencia Carme Marcos, una de les persones que integren l’Associació Cultural Mossèn Ballarín de Gósol, executora del projecte. “Soc una més d’una incomptable xifra de persones cada vegada més llarga per la gran estima que generava mossèn Ballarín”, reconeix.

Mossèn Ballarín va estudiar als Escolapis i va militar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la qual esdevindria l’arrel de la Federació de Cristians de Catalunya. Va viure la Guerra Civil des de Matadepera, al Vallès Occidental, “des d’on va dibuixar alguns dels ninots que s’exposen a Gósol i que mostren una faceta ben desconeguda de Ballarín fins ara”, indica Marcos, i després de ser deportat a un camp de concentració va estudiar al Seminari de Solsona, durant la dècada de 1940.

Definit com una persona “franca, maca, llesta, integrada, intel·ligent, humil i molt de carrer, ja que no dubtava a posar-se a jugar a la botifarra quan convenia”, assenyala Marcos, que el va conèixer personalment, Ballarín va ser ordenat capellà posteriorment, va ser rector del santuari de Queralt, a Berga, i, més tard, va acabar com a vicari a Gósol. Amb tot, no va deixar de col·laborar en diversos mitjans de comunicació catalans, raó per la qual va rebre un ressò mediàtic que el va portar, fins i tot, a trepitjar la política el 2015.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia