Jerrome Ng Yan Zhang (Singapur, 2001) és un dels pelegrins que aquests dies representen a Lisboa la prelatura de l’Opus Dei del seu país amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut. Estudiant de Física a la Universidad Nacional de Singapur, ha atès Flama a les portes d’un cap de setmana en què s’espera un increment de fidels catòlics d’arreu del món en aquesta recta final de la JMJ.
Què et va portar a participar a la JMJ?
La meva fe es va sentir tocada després de passar per la pandèmia de la covid. Després de 3 o 4 anys sense confessió i sense eucaristies, vaig decidir que era hora de canviar. Per això, vaig venir a la Jornada Mundial de la Joventut buscant una inspiració per tornar a encendre la meva fe i tenir un impuls per millorar-la. Tot i així, allò que realment em va impactar va ser la quantitat de temps que vaig passar amb el Senyor, ja fos pregant o a missa. Quan m’assec a reflexionar, l’escolto realment, puc sentir que Déu em crida per demanar-me que torni a veure’l.
Creus que es pot tenir 20 anys i creure en Déu?
Sí, crec que pots tenir fe en Déu sense importar l’edat. Suposo que és una cosa molt personal per a cada persona.
Et consideres més obert que els teus pares en qüestions de fe?
No sé fins a quin punt els meus pares parlen amb els seus amics sobre la seva fe, però, en el meu cas, quan els meus amics em pregunten sobre la meva fe, estic més que encantat de compartir-la amb ells i respondre qualsevol pregunta en la mesura que pugui. Crec que és una oportunitat per a ells i sobretot per a mi per aprendre també sobre la fe. És bo ser desafiat, ja que llavors pots buscar les respostes i aprendre encara més sobre la fe.
Prefereixes les misses en llatí o les cançons amb guitarra.
Si he de triar una de les dues coses, sens dubte preferiria les misses en llatí. Les cançons amb guitarra són agradables, però hi ha un cert tipus de reverència i admiració que es conserva millor a les misses llatines.
T’agrada més resar o actuar per millorar la societat?
M’agrada més actuar per millorar la societat, però no crec que pugui fer res sense pregar. També penso que actuar per la millora de la societat fins i tot es pot fer com a pregària, però no crec que pugui fer les coses amb propòsit sense una mena de pregària contemplativa.
Què en penses del fet que hi hagi un gran nombre de joves de països africans i asiàtics que no han pogut assistir a la JMJ perquè no podien obtenir visats?
Crec que és bastant tràgic que hi hagi molta gent així. Per descomptat, m’agradaria que tots els meus germans i germanes poguessin assistir a la JMJ. Suposo que això posa de manifest els reptes de la mobilitat global. Crec que s’han de fer més esforços per abordar aquests problemes i permetre que la gent practiqui la seva fe lliurement en aquests esdeveniments.
Què és el que més et preocupa dels problemes del món en aquests moments?
Vaja, aquesta és una pregunta difícil. Hi ha molts problemes urgents, com la disminució de la sensibilitat a la violència i el canvi climàtic. Però crec que el tema més urgent seria la descartació de la veritat objectiva.
Estic estudiant física i puc donar una idea tangent de per què crec que aquest és el tema més urgent. Tot i que el relativisme és un gran tema de la física, la velocitat absoluta de la llum és una cosa que molts científics dirien que és una constant, o una “veritat objectiva”.
Si es pogués canviar la velocitat absoluta de la llum, llavors tota la física tal com la coneixem estaria en grans problemes. No entraré en petits detalls, però això també val per a la veritat objectiva. Si no existís una veritat objectiva, no només la física, sinó el món sencer estaria en un desastre. És important que creguem en una veritat objectiva, una “resposta correcta” si em permet, i seguir avançant cap a aprendre i entendre-la millor.
De quina manera us inspira el papa Francesc en el vostre camí de fe?
Per ser sincer, el papa Francesc no va ser realment una part important del meu viatge de fe, però l’admiro pel seu cor enorme i el seu poderós missatge d’amor. Assistir a la seva homilia d’ahir [dijous dia 3 d’agost] va ser tan diferent que em vaig adonar que realment té un amor per tota la humanitat. D’aquesta manera, m’ha inspirat a ser més amorós amb tots els que m’envolten i a tractar tothom amb amor i respecte. Només em fa voler estimar a tothom.
