El Joan Maria, el Marc i el Miquel són tres antics membres de l’Escolania de Montserrat de divuit anys acabats de fer que, aquest estiu, havent finalitzat els seus respectius primers cursos universitaris, tenen per davant una gira de 20 concerts per tota Catalunya. Tots tres són els fundadors i les cares visibles del Trio Blanc i Negre, que ha representat la seva primera entrada al circuit professional de la música a través de la interpretació de música antiga i sacra en esglésies i espais de culte. Aquest divendres seran a l’Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Montbrió del Camp (al Baix Camp) i, per arribar-hi, els portarà la mare d’un d’ells: “Encara no tenim el carnet de conduir!“, justifiquen.
Van pertànyer a la promoció d’escolans montserratins que va fer les maletes per acomiadar-se del monestir el 2018, després de formar-ne part durant cinc anys. “Però fa cosa d’un any vam decidir tornar-nos a agrupar, arran de l’amistat que vam cultivar a Montserrat, i muntar aquest projecte”, assenyala el Joan Maria, que actualment estudia el Grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.
Tot i els primers dubtes sorgits a causa de la seva joventut, la diversitat quant als seus registres de veu i les seves capacitats per “continuar aprenent i gaudint del cant” han permès que es reuneixin els requisits essencials per oferir un producte musical que, d’aquí a pocs dies, el 12 d’agost a les 21:00 hores, arribarà a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona (abans de passar, això sí, per Berga i Cardona, aquest cap de setmana).
El Trio Blanc i Negre, el nom del qual al·ludeix als dos colors que duen els escolans en les seves indumentàries, ha pres revifada aquest estiu perquè, durant la resta de l’any, ni tots ells s’hi poden dedicar, de moment, de manera professional, ni els tres es passen els 365 dies a Catalunya —un d’ells estudia i viu a Amsterdam. Però el Miquel, a l’orgue, el Marc, al piano i el Joan Maria, al contrabaix, han sabut trobar el seu encaix dins el panorama de la música antiga a casa nostra amb un repertori “d’entre els segles XIII i XVII”, amb moltes de les peces que ja es van aprendre en el seu pas per Montserrat.
Des de Lleida, Gelida i Barcelona gestionen els seus concerts (amb taquilla inversa, “esperant fins al final que el públic, principalment adult, en faci una valoració en forma de donatiu a partir del que veu i escolta”) personalitzant-los depenent del lloc que els toca visitar: “Avui, per exemple, per anar a Montbrió ho farem amb un vehicle privat i, per això, caldrà adaptar-hi el programa perquè el contrabaix no hi cap, al maleter”, assenyala el Joan Maria. Un cop allà, tindran pocs minuts per escalfar la veu i executar una proposta acústica d’una hora i quart, aproximadament.
