Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, Califòrnia, 1988) és l’Aryz, nom amb què es coneix artísticament. Aquest mes de juliol, el seu nom ha estat estretament vinculat amb el de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona en haver estat l’autor d’un mural de grans dimensions que presideix l’altar d’aquest temple, una acció que ha despertat opinions contrariades des que es va fer pública a les xarxes i al carrer. L’obra en qüestió mostra el cos d’una mare i el del seu fill, als braços d’aquesta, que ocupa, en conjunt, uns 14 metres d’alçada (l’edifici en té 27). “D’aquesta imatge, cadascú en pot extreure la conclusió que vulgui“, exposa l’Aryz.
Després de formar-se a la Universitat de Belles Arts de Barcelona, a partir del 2011, els seus murals i ell han viatjat per mig món (des del Japó fins a Veneçuela, passant pels Estats Units) convertint les seves obres en una tirallonga de produccions pictòriques que ja l’han convertit en un artista de dilatada projecció. Una mirada a l’exterior, però, que l’Aryz fa des del seu camp base, a Cardedeu, on viu.
Com va arribar a fer el mural de Santa Maria del Pi?
En Xavier Ballaz, de B-Murals, em va dir que la basílica s’havia posat en contacte amb ell per iniciar unes converses amb artistes pròxims a l’art urbà. Va pensar en mi perquè havia treballat en algunes esglésies i em va oferir d’anar-hi, a la qual cosa no vaig poder negar-me. Quan vaig ser allà, ja amb la presència de Jordi Sacasas, arxiver i conservador del temple, em van mostrar alguns dels seus espais i vaig sorprendre’m per un d’ells.
Quin?
El que hi ha darrere l’altar, és a dir, el del presbiteri. Allà s’han succeït nombrosos retaules durant la història d’aquest temple. Ara és buit, i vaig proposar d’instal·lar-hi de manera temporal una obra.
Una de les parets exteriors de la basílica va ser pintada un temps enrere, sense consentiment. Hi tindria res a veure, aquest fet, en la reacció del temple?
Quan van passar aquests fets, des de la basílica no van voler criminalitzar tot el col·lectiu del grafiti per un acte vandàlic aïllat. Tot i estar en contra d’aquesta pintada desafortunada, van voler començar unes converses amb gent propera a l’art urbà i donar suport a l’art contemporani. I d’aquí va sortir la idea de posar-se en contacte amb la gent de B-Murals.
Com ha digerit l’allau de comentaris sobre el seu mural?
He rebut una molt bona resposta per part de la ciutadania, els feligresos de l’església i per part dels mitjans de comunicació. També és cert que hi ha hagut una part molt ínfima de crítica. Però és natural, és un projecte que surt de la norma, i a la gent més conservadora se li fa estrany. És un projecte efímer, que s’ha fet sense cap ànim d’ofendre i que no afecta de cap manera ni l’edifici ni la seva estructura. A més, no ha suposat una despesa econòmica per al temple. Crec que no hi ha gaire motius per enfadar-se.
És una obra que no passa desapercebuda, ni per la mida ni per l’estil.
Evidentment, hi ha un contrast (avui en dia no té sentit pintar com es pintava durant el Gòtic o Barroc), però hi ha un diàleg de la peça amb el seu entorn, en què els colors, per exemple, dialoguen amb el cromatisme que predomina a l’interior de la basílica. Això està fet a propòsit per tal que, en paral·lel, s’hi activi un respecte cap a l’arquitectura de l’edifici, que, crec, s’ha acabat aconseguint.
Creu que amb la seva obra, exposada dins d’una basílica, es trenca una idea prefixada sobre allò que pot estar i no pot estar dins un temple religiós?
Crec que hi ha valors, com ara l’alteritat, el respecte, l’honestedat, l’amabilitat, la sinceritat, la confiança, la justícia i la fidelitat que haurien de ser universals, però que sonen gairebé com a revolucionaris. I tot i que tinc els meus dubtes que aquests valors siguin dins l’ADN de l’ésser humà, sí que haurien d’estar dins de l’ADN de la societat, la qual tenim el deure d’implementar-los. Tot i no representar directament una imatge religiosa, l’obra parla del transcendent i d’uns valors universals. Per tant diria que és compatible amb el fet d’estar dins d’un espai religiós. De fet, en països com ara Alemanya i França ja fa temps que l’art contemporani conviu amb els temples sagrats. I que se’n comenci a parlar aquí, és positiu i necessari.
Fa pocs dies es van multar uns turistes que van fer pintades al Colosseu de Roma amb 25.000 euros. ¿Creu que és una xifra lògica i raonable, tenint en compte el mal que han comès? O, al contrari, ¿caldria un càstig més sever?
Sincerament, no hi tinc una opinió generada al respecte. No sé què és raonable i què no ho és. En qualsevol cas, s’ha de fer veure que no està ben fet; d’aquesta manera, la societat prendrà consciència envers el valor de la nostra història i del nostre patrimoni.
