El coneixen com el pintor del Vaticà per la fama que han obtingut els seus retrats del papa Benet XVI i del papa Francesc. També, pel que va fer del papa Sant Joan Pau II, que va acabar a principis de juliol. Des del seu taller, al centre de Màlaga, Raúl Berzosa (Màlaga, 1979) ha pogut deixar el pinzell durant uns minuts per atendre aquesta entrevista a pesar de tenir una incomptable llista de comandes des d’arreu del món.
Les xarxes socials han acabat posicionant el seu talent pictòric a escala planetària per mitjà de les fotografies que hi publica assíduament on apareix elaborant les seves obres d’art —i que, en la majoria dels casos, treuen el singlot a les desenes de milers de seguidors que hi té. Realisme i fe es fusionen en un art estilístic, en aquest cas el denominat com a sacre, per acabar oferint unes obres de gran format (el seu taller té una alçada d’uns cinc metres) que han estat reconegudes, fins i tot, per la Santa Seu, que n’ha fet servir algunes de manera oficial.
Qui és Raúl Berzosa i com s’endinsa en l’art de la pintura?
Soc una persona afortunada per poder dedicar-me a allò que més m’agrada, l’art sacre. Quan tenia 12 o 13 anys, vaig començar a dibuixar còmics; normalment, allò que veia per la televisió ho portava al paper, i, arran d’això, el meu pare, veient que no m’anava gaire bé, això de dibuixar, em va apuntar a un taller local per aprendre’n. I allà és on vaig tenir el meu primer contacte amb l’oli. Després de diversos anys dibuixant i pintant en diversos tallers locals, ara fa 23 anys vaig fer la meva primera pintura pública, el cartell de la sortida processional d’una confraria d’aquí, de Màlaga, que du la Mare de Déu del Rocío. Aquesta i altres primeres pintures per a les confraries de la meva zona em van anar portant cap a l’art sacre, ja que, en comptes de continuar copiant les imatges de les confraries, en vaig acabar creant de pròpies.
Li agrada que li diguin el pintor del Vaticà?
De vegades em diuen així pels diferents treballs que m’han encomanat des del Vaticà. No em molesta gens, encara que he fet més obres per a altres clients, com ara la comunitat de jesuïtes dels Estats Units. Però és normal que tot allò que es faci per al Vaticà acabi generant molta més repercussió. M’agradaria afegir, en aquest sentit, que, el 2019, em van nomenar Acadèmic Honorari de la Pontifícia i Insigne Acadèmia dels Virtuosos al Panteó de Roma, que és l’Acadèmia de les Belles Arts del Vaticà.
Vostè ha dit que les seves obres tenen incorporada la fe. Què vol dir, amb això?
Vull dir que les pintures sacres han de transmetre un punt d’espiritualitat per creure-te-les com a espectador. En canvi, si impregnes a la teva obra una cosa que no generi cap sentiment, tècnicament podrà ser bona, però sentimentalment serà freda. Per això, sempre busco que la pintura transmeti les meves creences com a catòlic, que serveixi d’eina per a la fe i ajudi les persones; per tant, que l’obra sigui útil.
Què ha fet per encàrrec de la Santa Seu?
Des de fa anys, la Santa Seu té en compte les meves pintures. Això, per descomptat, és una enorme satisfacció. El Vaticà utilitza de tant en tant les meves pintures per a les portades dels llibrets de les cerimònies del Sant Pare, i he fet nombroses pintures per als segells editats per la Santa Seu, cosa que representa un autèntic honor: el darrer, aquest mateix any, ha estat el segell de la Pasqua de Resurrecció, un dels més importants que edita el Vaticà. També, s’ha resat el Via Crucis, presidit pel papa Francesc, amb les meves pintures al Coliseu de Roma, durant la Setmana Santa.
Ha treballat també per a algun client català?
No, però sí que hi ha hagut algun intent, que no ha acabat de fructificar. D’altra banda, vaig retratar el cardenal Joan Josep Omella; va ser una obra feta per encàrrec i que li van regalar a l’arquebisbe de Barcelona.
Va conèixer dos papes després de retratar-los. Com va ser l’experiència en cada cas?
És una gran sort, haver conegut dos papes personalment. El fet que més em va cridar l’atenció, en ambdós casos, va ser la seva proximitat. Com a pintor i com a catòlic són dos dels moments més importants de la meva carrera.
D’una banda, la trobada amb Francesc va ser molt emocionant. Li va agradar molt la pintura que vaig fer amb motiu del seu vuitantè aniversari, que em va encarregar la Santa Seu, va estar molt amable i va escoltar amb atenció les meves explicacions sobre l’obra. De l’altra, la visita a Benet XVI va ser una trobada privada on vaig poder mostrar-li l’obra que vaig titular “Coronació de la Mare de Déu”. Es tracta d’una obra mural de 140 metres quadrats feta per a l’Oratori de Santa Maria Reina, de Màlaga, i que pertany a la Germandat de les Penes. En aquest sentit, em va cridar molt l’atenció que conegués el bon vi de Màlaga.
Li agradaria arribar a tenir una de les seves obres a Terra Santa?
Jo no acostumo a posar-me metes, ja que moltes coses que he aconseguit ni les vaig pensar ni les vaig somiar. Però sí, hi ha alguna cosa que tinc pendent, en relació amb Terra Santa, i espero complir-la en un futur. De fet, executar una obra per a una de les esglésies de Terra Santa és una de les meves grans il·lusions.
Quines són les seves influències pictòriques?
Som hereus d’una tradició pictòrica, la dels grans mestres del Segle d’Or. Sempre influeixen, i molts d’ells han estat els pintors dels quals aprenc. I ho faig a partir de la manera com van solucionar les obres, la seva tècnica, la forma de pintar… Alguns noms serien Velázquez, Rubens, Sorolla, Murillo, Tiépolo… També em crida l’atenció la qualitat tècnica de molts pintors decimonònics i, per descomptat, de companys actuals.
Ho ha hagut de deixar tot per dedicar-se professionalment a la pintura?
Des de fa molt temps, tenia clar que el camí era dedicar-me professionalment a la pintura, viure de l’art. No he hagut de deixar res, sinó enfocar-ho tot a això. Per aquest motiu, em sento molt afortunat: poder dedicar-me a allò que m’agrada, en aquests temps que ens ha tocat viure (en què l’art sacre, en general, es veu com una cosa extemporània), ja és molt, i crec que, humilment, des dels llenços puc ajudar a evangelitzar.
