Cada matinada, el pescador Andreu Garcia (Tarragona, 1955) encén el motor de la barca des del port del Serrallo per començar una jornada laboral en companyia del seu germà, també pescador, i d’uns tres companys més. El seu pare i el seu avi també ho van fer. Abans de sortir a la mar, s’asseguren que els ormeigs siguin a lloc, a la zona d’estiba del peix, així com les tres imatges de la Mare de Déu del Carme que hi ha distribuïdes per diverses parts de l’embarcació: n’hi ha en forma d’estampa, de figureta, al costat de la brúixola de la cabina de comandament, i, dins l’armari d’una de les cambres, d’una talla en fusta i policromada que té la base ben subjectada amb cargols. “Va ser regalada per algú que és proper a l’Església i, per això, prefereixo no dir-ne’n el nom”, revela el capità.
No és cap tripulant, però la verge es fa notar. En els bons i en els mals moments: “Pel meu interior, corre un sentiment de pau i tranquil·litat només per tenir-la aquí que és gairebé indescriptible; si no fos així, patiria de valent!”, confessa Garcia. El seu és l’exemple d’una devoció religiosa que és portada al lloc de feina, es converteix en un talismà i, per a reblar el clau, comparteix protagonisme un cop l’any, el setze de juliol, amb la Mare de Déu del Carme que rep tots els honors a la parròquia de Sant Pere del Serrallo, situada a escassos cinquanta metres de la barca de l’Andreu.
Aquest diumenge, la tradició es reprendrà després del parèntesi provocat per la covid durant els últims anys i la Mare de Déu del Carme i el nadó que du a les mans tornaran a navegar a bord d’una barca (enguany i per enèsima ocasió, a la de l’Andreu), davant l’expectació de propis i forans. Una tradició similar a la de moltes poblacions de mar. “És un dels pocs dies de l’any que no treballem per poder gaudir d’aquest moment amb tota la família, sigui quin sigui el grau de creença religiosa de cada pescador envers la nostra patrona”, hi rebla el pescador.
A primer cop d’ull, desplaçant-se dels pantalans a la confraria per portar-hi el peix fresc del dia, quan toquen les cinc de la tarda, una quantitat important de pescadors és d’origen musulmà, que respecta la tradició de venerar la marededeu, però no la comparteix. “Tenim poc relleu generacional autòcton: jo, per exemple, tinc filles i elles no continuaran l’ofici”. A tot plegat, se suma un preu del combustible a l’alça i les dificultats per conciliar-hi vida i treball: “A pesar d’ells, que són joves i tenen empenta per continuar sortint a la mar, no queda gaire gent que vulgui aprendre d’aquest ofici”, es lamenta Garcia, que no pronostica un futur gaire dolç per als pescadors: “Els governs haurien de mirar més cap a la mar en tots els aspectes: des de laborals fins a humanitaris, passant per trobar-hi la solució a la sequera“, sosté.
“És una força religiosa que explota un cop l’any”
Les talles de la Mare de Déu del Carme de la majoria de parròquies marineres on aquestes són presents tenen incorporat un component de salinitat que afavoreix la duresa i la resistència de la fusta, millorant-ne les propietats. És la salinitat que irremeiablement circula per l’aire. Qui ho sap bé és Carme Pedrol, filla i neta de pescadors, que neteja la verge del Serrallo amb un drap i una galleda d’aigua a les mans hores abans que s’encetin les festes en honor seu. “Crec que és la verge que més vegades he tocat i cuidat des que vaig néixer, aquí, en una casa del Serrallo, com es naixia abans”, exposa Pedrol.
Qui no ho és, del Serrallo, però ha pogut submergir-se en poc menys de dos anys en l’ambient religiós d’aquest barri mariner és el sacerdot brasiler Marcus Vinicius, prevere d’aquesta parròquia i un home poc acostumat a veure una marededeu passejant-se per l’Oceà Atlàntic. “És una força religiosa que conviu al cor de tots els veïns cristians del barri, i que explota per aquestes dates”, defineix el capellà. Una força que, aquest diumenge al vespre, en acabar la processó marítima, tornarà al seu estat natural un any més.
