A la diòcesi de Girona, s’estan fent els últims preparatius perquè el pròxim 22 de juliol, al Monestir de Sant Daniel, se celebri la penúltima trobada abans que una delegació es desplaci fins a Portugal, amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut. Posteriorment, tan sols quedarà una última cita, la de la missa d’enviament, que tindrà lloc, el 30 de juliol, a les 11:00 hores, a la catedral de la ciutat. Fins aleshores, prop d’un centenar de joves i set acompanyants s’estaran fent la maleta per marxar. Un d’ells serà Lluc Juscafresa Illamola (Banyoles, 2001), un dels seminaristes que té actualment el Seminari de Girona, per bé que hagi residit, fins aquest curs passat, al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, a Barcelona.
Què l’ha portat a voler participar a la JMJ de Lisboa?
Crec que participar en la JMJ, a la qual aniré per primera vegada a la meva vida, és respondre a la invitació que ens fa papa Francesc a tots els joves del món que tenim i expressem un sentiment d’arrelament catòlic. Hi participo, també, amb la clara intenció de conèixer joves d’altres parts del món i de celebrar, al seu costat, la fe; la meva i la de tots. Això només significa que, previsiblement, serà una fantàstica experiència d’Església. A més, s’ha d’aprofitar que se celebra a Lisboa, que està relativament a prop.
De la seva diòcesi hi haurà una setantena de joves.
Els seminaristes hi anirem juntament amb la Delegació de Joventut de la diòcesi. Diversos joves d’arreu del bisbat, provinents de parròquies o de moviments, ens ajuntarem per poder-hi anar junts.
Quina experiència hi espera tenir?
Hi vaig amb molta il·lusió. És una gran sort poder-hi anar. Molts joves desitjarien assistir-hi, però per diverses raons no podran. De segur que tornarem engrescats i havent crescut com a deixebles de Jesús. De fet, començarem la JMJ amb Maria, visitant el santuari de la Mare de Déu de Fàtima. Serà un moment molt especial, ja que per molts de nosaltres serà la primera vegada que hi anem.
A la seva família, ha rebut una influència cristiana des de petit?
Els meus avis, des de petit, em van ensenyar a resar, vaig tenir aquesta gran sort. Per aquest motiu, les pregàries més essencials (el Parenostre i l’Ave Maria) les vaig aprendre a casa. A més, els diumenges tots dos m’acompanyaven a la parròquia del poble per assistir a l’eucaristia dominical. Per tant, puc dir que sí: he tingut una influència cristiana directa que m’ha permès obtenir el coneixement i el sentiment que tinc.
Quina creu que és la relació avui dia entre els joves i l’Església?
Certament, si mirem les estadístiques, hi ha pocs joves que participen habitualment en les activitats de les parròquies. Tanmateix, no ens podem deixar atrapar per la reducció estadística. En moltes realitats de l’Església hi ha jovent. Per exemple, fa poc vaig participar en el pelegrinatge diocesà a Lourdes. Allà, hi havia molts joves que van deixar les comoditats de casa seva per anar a servir amb una gran alegria a les persones malaltes. Aquests joves també són Església!
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada/frustrada…)?
L’Església els coneix i se’n preocupa. Només cal pensar en l’increïble treball que fa Càritas: molts cristians treballen per millorar la vida dels joves, a casa nostra i a molts llocs del món. Hem de ser conscients que la situació en la qual es troba un jove a Girona no és la mateixa que un del Perú o de la Xina; els problemes són molt diversos. No podem deixar d’escoltar els problemes dels joves i d’acompanyar-los en el seu sofriment.
“Participar a la JMJ és respondre a la invitació que ens fa papa Francesc a tots els joves del món que tenim i expressem un sentiment d’arrelament catòlic”
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
Un únic remei segurament no existeix, cada persona és diferent i hi ha molts camins per acostar-se a Jesús i a l’Església. Hem de conèixer la nostra societat; valorar allò de positiu que té i estar alerta dels elements negatius. Un inconvenient és l’individualisme present en la societat. En aquest sentit, cada vegada està més de moda una mena d’espiritualitat a la carta, que és errònia. Per això, hem de fer veure als joves que necessiten l’Església, la comunitat. Si un cristià pensa que no necessita la comunitat, hi ha quelcom que no funciona.
Es considera part d’una generació de joves diferent de la que el precedeix, des d’un punt de vista de sentiment per la fe?
En alguna ocasió, el papa Francesc ha dit que ens trobem en un canvi d’època. Així, doncs, és evident que la nostra generació és diferent de la que ens ha precedit, també des d’un punt de vista de fe. Tanmateix, hi ha molts elements que són comuns. Un d’ells podria ser la necessitat de l’Absolut: els joves d’avui, a vegades mancats de sentit en les seves vides, necessiten qui els anunciï el missatge de Jesús. No hem de tenir por a anunciar l’Evangeli als joves. És una responsabilitat que tenim.
