El papa Francesc va anunciar el passat diumenge 9 de juliol, després del res de l’Àngelus, la celebració d’un consistori per al nomenament de 21 nous cardenals el pròxim 30 de setembre.
La llista, l’elaboració de la qual era un dels temes que tenia sobre la taula Bergoglio a l’inici del seu particular període de descans estiuenc, inclou 18 nous cardenals electors. Entre ells hi ha Mons. José Cobo, arquebisbe de Madrid, de 57 anys, que va rebre la notícia coincidint amb l’inici del seu pontificat i minuts abans de celebrar la seva primera missa com a arquebisbe titular de la capital espanyola.
Els altres espanyols presents a la llista de nous purpurats són el rector major dels Salesians, l’asturià Ángel Fernández Aritme, de 62 anys, i el franciscà navarrès i bisbe d’Ajaccio, França, Francisco Javier Bustillo, de 54 anys. Amb aquestes noves incorporacions, Espanya se situa com el segon país amb més cardenals electors (12), darrere d’Itàlia i al mateix nivell que els Estats Units.
Els purpurats presents al territori diocesà de l’Estat i amb dret a vot —els menors de 80 anys— són Luis Ladaria, de 79 anys; Carlos Osoro (78); Fernando Vérgez (78); Antonio Cañizares, de 77 anys; Joan Josep Omella (77) i Miguel Ángel Ayuso (71). Pel que fa als espanyols repartits a diòcesis d’altres països, hi ha José Luis Lacunza, Bisbe de David, Panamá, de 79 anys; Celestino Aós Braco, arquebisbe de Santiago de Xile, de 78 anys; i Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat, de 71 anys.
A la llista també destaca la presència dels tres nous prefectes d’importants dicasteris de la cúria romana: l’argentí Víctor Manuel Fernández (Dicasteri per a la Doctrina de la Fe), el nord-americà Robert Francis Prevost OBS (Dicasteri dels Bisbes) i l’italià Claudio Gugerotti (Dicasteri per a les Esglésies Orientals).
La convocatòria d’aquest nou consistori, el novè del papa Francesc en deu anys de pontificat, compleix amb les previsions de molts, ja que a principis de 2024 la llista de cardenals electors hauria baixat fins als 112, vuit per sota del nombre mínim necessari per a la celebració d’un eventual conclave. Per tant, a partir del pròxim 30 de setembre seran 137 els purpurats amb dret a vot, amb una mitjana d’edat de 63 anys.
El llistat també inclou altres incorporacions significatives des del punt de vista de l’atenció a les perifèries i a les denominades “esglésies de frontera”. En aquest sentit, destaquen, entre altres, els nomenaments de Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, Ángel Sixto Rossi SJ, arquebisbe de Còrdova, Argentina, i Luis José Rueda Aparicio, arquebisbe de Bogotà, Colòmbia.
D’altra banda, tres seus metropolitanes africanes tindran per primer cop un cardenal. Serà així gràcies als nomenaments de Stephen Mulla, arquebisbe de Juba, al Sudan del Sud, país que va visitar el papa Francesc el passat mes de febrer juntament amb el Congo; Stephen Brislin, arquebisbe de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i Protase Rugambwa, arquebisbe coadjutor de Tabora, a Tanzània.
Segons va dir el papa Francesc després de l’Àngelus, la procedència d’aquest nou grup de cardenals “expressa la universalitat de l’Església“, i “la seva inserció a la diòcesi de Roma manifesta l’enllaç indissoluble entre la seu de Pere i les Esglésies particulars esteses al món”.
