El papa Francesc ha iniciat aquest passat cap de setmana i fins a finals de juliol el seu particular temps de descans estiuenc, durant el qual han quedat suspeses totes les seves audiències i aparicions públiques excepte el res de l’àngelus, segons ha anunciat la Prefectura de la Casa Pontifícia.
A diferència dels seus predecessors, durant aquests dies el papa argentí no acostuma a viatjar ni marxar a la residència papal d’estiu a la localitat italiana de Castel Gandolfo sinó que es queda al seu apartament de la Casa Santa Marta, al Vaticà. Aquest breu període de reclusió és un costum que Francesc manté des de l’any 1975, i per ells són dies que acostuma a aprofitar per dormir i pregar una mica més, llegir i escoltar música.
Un període de distensió que no vol dir, en qualsevol cas, que el Papa es desentengui del govern de l’Església sinó tot el contrari: en aquests dies, tal com ha advertit el vaticanista Javier Martínez Brocal, Francesc aprofitarà per mantenir contactes amb alguns col·laboradors per fer balanç de la feina feta, establir noves estratègies i prendre decisions. A més, el pontífex continuarà estant molt pendent de la “missió de pau” de la Santa Seu a Ucraïna.
Relleu a Doctrina de la Fe
En aquest sentit, en el seu primer dia de vacances, l’1 de juliol, Bergoglio va nomenar Víctor Manuel Fernández, arquebisbe de la Plata, al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Conegut com a “Tucho”, el nou prefecte d’un dels organismes més importants de la cúria romana és una persona d’absoluta confiança del papa Francesc.
Fernández és un reconegut teòleg i ha escrit nombrosos llibres i documents sobre espiritualitat i doctrina. L’any 2007 va acompanyar Bergoglio com a pèrit i assessor a l’assemblea de bisbes llatinoamericans, on va sorgir el Document d’Aparecida, un text crucial que indica que l’evangelització ha d’arribar a tothom sense exclusions, principi programàtic del pontificat de Francesc.
Nascut el 18 de juliol de 1962 a la ciutat d’Alcira Gigena (Còrdova, Argentina), el prelat argentí substituirà en el càrrec al cardenal jesuïta mallorquí Luis Francisco Ladaria, que al setembre conclourà el seu mandat després de cinc anys en aquest organisme vaticà que s’ocupa dels assumptes relacionats amb la promoció i protecció de la doctrina de la fe i la moral.
Els participants del sínode i altres nomenaments
Els deures per al Papa de cara al pròxim curs no s’acaben aquí: en aquests dies de juliol Bergoglio, que fa algunes setmanes va ser operat amb resultats favorables d’una hèrnia abdominal a l’Hospital Gemelli de Roma, també tindrà sobre la taula la llista de possibles participants del Sínode 2021-2024 enviada per les conferències episcopals. L‘Assemblea General del Sínode se celebrarà al Vaticà del 4 al 29 d’octubre d’enguany amb la presència d’uns 370 membres, i entre els participants hi haurà per primer cop 70 membres no bisbes amb dret a vot, el nomenament dels quals correspondrà al Papa.
Altres relleus pendents que haurà d’estudiar Francesc a curt termini seran el del laic italià Paolo Ruffini al capdavant del Dicasteri per a la Comunicació i el del cardenal brasiler João Braz de Aviz a la Congregació per a la Vida consagrada, organisme encarregat de coordinar les congregacions religioses arreu del món.
Mentrestant, el papa Francesc treballa també en l’elaboració de la llista de nous cardenals, que haurà de nomenar en un consistori per al qual no hi ha encara data establerta però que tindrà lloc més aviat que tard, ja que s’espera que principis de 2024 la llista de cardenals electors (els menors de 80 anys) haurà baixat fins als 112, vuit per sota del nombre mínim necessari per a la celebració d’un eventual conclave.
Aquestes seran les principals tasques que haurà d’atendre el pontífex durant el mes de juliol mentre s’aproximen els seus viatges a Portugal, on participarà a la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, i Mongòlia, país asiàtic que el Papa visitarà amb motiu del cinquantè aniversari de l’arribada dels primers missioners catòlics.
