Uns 3.200 joves de Catalunya i les Balears participaran a la Jornada Mundial de Joventut (JMJ) de Lisboa del mes d’agost. És la darrera dada que ha fet pública el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya I Balears (SIJ) fa uns dies, i que, a ulls del seu director, Carlos Bosch, representa una participació “elevada” que no deixa de reflectir el ritme frenètic d’activitats que es du a terme aquests dies en les diferents diòcesis de parla catalana.
Un d’aquests joves és la Carina Voz (Girona, 2003), que aquest mateix mes està enllestint el primer curs del Grau d’Educació Social, cursat a través de la universitat online UNIR. Voz, que és també entrenadora de voleibol al Club Vòlei Girona, és membre de la Pastoral de Joves del Bisbat de Girona. Mentre treballa com a monitora de colònies infantils, ha trobat un forat a la seva atapeïda agenda per atendre les preguntes de Flama.
Què l’ha portat a voler participar a la JMJ de Lisboa?
Hi vaig per una raó molt concreta: cada vegada que hi he vist anar les meves germanes grans o els meus pares, a alguna de les edicions de la JMJ, han arribat amb un gran somriure al seu rostre. Això ha de significar alguna cosa, ¿no ho creu? Per tant, no es pot desaprofitar una oportunitat com la d’enguany, en un país que, per a nosaltres, no es troba tan llunyà geogràficament. En conseqüència, és una experiència que cal viure, com a mínim, un cop a la vida.
Viurà aquesta experiència, com diu, sola o ho farà amb la companyia d’altres joves?
Vaig acompanyada. De fet, participo en la preparació del pelegrinatge des de la Delegació de Joves del Bisbat de Girona.
Quina experiència hi espera tenir?
Espero que ens serveixi per revifar la flama de Déu que tenim al nostre cor, per a mi i per a tots els altres participants. Tenint en compte que també hi pelegrinaran persones que encara no s’han trobat amb Déu o que s’han allunyat de la seva fe, es podria dir que l’experiència col·lectiva que s’hi viurà serà com una autèntica bomba, la qual farà vessar el nostre cor d’amor i joia.
A la seva família, ha rebut una influència cristiana des de petita?
Sí, som una família practicant.
Quina creu que és la relació avui dia entre els joves i l’Església?
Més enllà dels ambients en què ens trobem els joves cristians, els altres tenen una visió força negativa de l’Església a causa de la imatge que es transmet d’aquesta a través dels mitjans de comunicació i el cinema, per exemple: en aquests dos casos es magnifica qualsevol fet que, tot i que pugui ser puntual, acaba generalitzant-se. Crec que cal incentivar els joves cristians a convidar als seus amics i coneguts a experiències com aquestes per trencar els prejudicis. D’aquesta manera, veurien la veritat i l’amor que es desprèn en aquests ambients.
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada/frustrada…)? Si és així, quin posicionament creu que pot o ha de tenir per fer-hi front?
L’Església coneix aquests problemes, ja que també hi té un paper important. La qüestió és preguntar-nos qui forma part d’aquesta Església. Segurament, la resposta sigui clara: som tots. Per tant, tots els que vivim l’Església hem d’intentar resoldre aquestes qüestions que planteja. I, en aquest sentit, els joves de l’Església som els que millor podrem arribar als cors dels altres joves que es troben perduts o desanimats, fent-ho, això sí, a través de voluntariats i petites missions o bé de grans projectes d’acolliment i adaptació.
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
Els joves necessiten estimulació, però no se’ls pot estimular, de primeres, demanant-los que vagin a missa. Crec que se’ls ha de motivar des de les seves realitats, a través de trobades periòdiques en les quals es tractin temes crítics, que generin debat. Aquestes oportunitats seran bones per fer-los conèixer una trobada amb Déu, adorant, si cal, el Santíssim. Així aconseguirem que se sentin persones enviades per a transformar la societat, sent protagonistes, sent fills vertaders de Déu.
