El papa Francesc presenciarà pròximament una sardana dedicada a la Pau i a la seva persona. Ho farà amb motiu del pelegrinatge a Roma que té previst de dur a terme l’Abadia de Montserrat per commemorar els 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat; més concretament, el pròxim 7 d’octubre a les 16:00 hores.
Per bé que la notícia s’ha escampat aquestes darreres hores, “l’encàrrec del rector del Santuari, el pare Joan Maria Mayol, a l’Obra del Ballet Popular per fer-la va ser l’any passat”, apunta Joan Gómez, president d’aquesta entitat integrada per una cinquantena d’entitats sardanistes i de dansa tradicional. “I ho va fer —continua Gómez— pel significat que té la sardana com a signe de pau i de comunió, així com per la seva relació amb Montserrat”.
Un plantejament que, des que es va conèixer per part de tots els integrants d’aquesta institució creada durant la dècada de 1940 i distingida després amb la Creu de Sant Jordi (1995), “representa una interessantíssima proposta que portarà la sardana al Vaticà en tota la seva amplitud, tot oferint-ne una mostra al Papa Francesc”, s’enorgulleix el president, que també és director de la cobla Ciutat de Granollers.
Posats a estructurar aquesta posada en escena, “la primera proposició va ser portar-la a la plaça de Sant Pere del Vaticà, però ja ens han comunicat que això serà inviable a causa de la dificultat de preservar la seguretat civil per part de les forces policials”; una raó que ha empès a buscar una segona opció. Així és com una primera ballada s’efectuarà a la plaça de Santa Maria in Trastevere, al matí, i una segona durant l’audiència de la tarda amb el Sant Pare.
Mossèn Valentí Miserachs, l’escollit per compondre-la
“Per compondre-la, però, allò que no podíem fer era obrir una convocatòria per acabar rebent centenars de propostes”, sentencia Gómez. Lluny de qualsevol mena de concurs que, “en lloc d’agermanar —essència natural de la sardana—, generés una competició innecessària entre els possibles candidats”, els ulls es van acabar posant sobre mossèn Valentí Miserachs, compositor de sardanes i exdirector de l’Institut Pontifici de Música Sacra. Una oferta que no va rebutjar i que ja ha començat a materialitzar “amb un rigor sepulcral” perquè no es pugui escoltar públicament fins a la seva esperada estrena, per bé que ja se sap que “hi ressonaran les notes del Virolai, inevitablement”.
“Tenim un magnífic compositor establert a Roma i amb una vinculació amplíssima amb el Vaticà; per això, havia de ser ell qui se n’encarregués”, admet Gómez. Un Miserachs que, acompanyat dels prop de 700 pelegrins que hi acudeixin i del centenar de sardanistes que donaran vida a aquesta proposta folklòrica, portarà la sardana a ulls del papa Francesc per primera vegada, “tot i que ens consti que el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ja l’hagi posat al corrent i sàpiga quin tipus de dansa és“, afegeix Joan Gómez.
