‘Picasso a la donació Busquets‘ és el títol de la mostra amb la qual el Museu de Montserrat reprèn les seves exposicions temporals. La mostra, que es podrà veure del 23 de juny de 2023 al 6 de gener de 2024 a l’Espai d’art Pere Pruna, recull una part del llegat que l’arquitecte Xavier Busquets va deixar al Monestir l’any 1990, una col·lecció on es troben des de peces arqueològiques a obres dels grans noms de l’Impressionisme o de la pintura catalana, en la qual Picasso n’és un dels autors més ben representats.
L’exposició, comissariada per Montserrat Marín, conservadora del Museu de Montserrat, relata l’amistat entre Picasso i Busquets forjada a partir de l’encàrrec dels frisos de l’edifici de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya —inaugurada l’any 1962—, a la Plaça Nova de Barcelona. Fruit de la intervenció de Picasso en el projecte, Busquets va viatjar sovint al sud de França, on l’artista malagueny va residir gairebé els últims trenta anys de la seva vida. Aquestes visites, que tenien l’objectiu de fer el seguiment de l’encàrrec, van ser l’inici d’una amistat, compartint estades i converses amb el pintor i la seva última esposa, Jacqueline Roque, i també amb tots aquells amics, artistes i fotògrafs que envoltaven Picasso. Durant aquelles estades, Busquets va aprofitar per fer-se signar les obres de Picasso que anava adquirint i que actualment formen part del fons del Museu de Montserrat, tot i que en gran part no es mostren a la col·lecció permanent.
El llegat exposat en aquesta mostra temporal, que coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva mort, està acompanyat de documentació i fotografies referents a la donació, així com llibres, imatges o articles de premsa, que contextualitzen les tres principals etapes d’aquest recorregut: l’arribada de la donació a Montserrat, els anys de Picasso al sud de França —després de la II Guerra Mundial, Picasso va abandonar definitivament París i es va establir primerament a Antibes i, dos anys més tard, el 1948, va fixar la seva residència a Vallauris, i posteriorment també a Cannes i Mougins— i l’interès creixent per l’obra de Picasso a Barcelona, gràcies a l’impuls de la Sala Gaspar.
El cèlebre pintor va provocar una forta sacsejada cultural en arribar a la petita població de Vallauris. De fet, per a ell va significar un dels moments de major producció artística. Va ser aquí on, a part del seu interès per la pintura, va experimentar enormement com a escultor i on va treballar amb tècniques com el linogravat –de la mà de l’impressor Hidalgo Arnéra, amb qui perfeccionarà i explorarà l’ús d’aquesta tècnica d’estampació-.
L’any 1946, Picasso va conèixer a Suzanne i Georges Ramié, propietaris del taller Madoura, amb qui mantindrà una estreta relació, tant personal com professional, ajudant a fer de Madoura un dels principals tallers productors de ceràmica de la regió. En aquesta població va ser on Picasso va explorar la ceràmica com a mitjà artístic, perfeccionant el modelatge i arribant a produir gairebé 4.000 objectes.
A l’exposició de l’Espai d’art Pere Pruna es poden veure 16 dels cartells que va col·leccionar Xavier Busquets, juntament amb un plat de ceràmica i algunes de les fotografies de l’arquitecte durant les seves visites. També es poden trobar algunes imatges captades pels fotògrafs que van resseguir i documentar l’ambient familiar i el procés creatiu de Picasso al llarg de la seva vida.
