“De petit, era estrany i exòtic trobar-me companys a classe que fossin d’una altra confessió i, ara, el fet estrany és trobar-hi nens i nenes que vulguin fer la Primera Comunió“. És una de les sentències amb què Ramon Bassas, cap de comunicació de l’editorial Fragmenta, va encetar el dinar-tertúlia que va celebrar el passat dimecres el grup “Cruïlla de debat”, de l’Ateneu Barcelonès. Ho feia per presentar el darrer llibre del sociòleg Joan Gómez (Barcelona, 1973), Laïcitat, religions i prejudicis, que posteriorment va prendre-li la paraula, entre plat i plat, disposat a despertar entre els comensals quelcom més que la gana: “Una reflexió sobre l’encaix de les religions en la nostra societat i, en especial, dins l’àmbit escolar“.
L’editorial, “que no té per costum publicar llibres sobre sociologia“, segons Bassas, ha acabat posant el segell a una obra que, d’entrada, vindria a ser la plasmació del coneixement del seu autor després de convertir-se en una mena de “metge de la religió que visita a domicili“, tal com el definia graciosament en acabar l’acte un dels participants, referint-se a qui va ser alumne del professor Joan Estruch i n’ha acabat extraient els valors de la seva empenta professional.
Així és com Gómez, com a tècnic de la Direcció General d’Afers Religiosos, es va passar del 2004 al 2020 viatjant per tot Catalunya escoltant casos d’allò més singulars en comissaries, hospitals, oficines de la Seguretat Social i, “per descomptat!”, en les desenes d’escoles d’educació infantil i primària catalanes —majoritàriament, les públiques i, per tant, laiques— per acabar oferint-ne, ara, la seva visió sobre aquesta temàtica (“justa i objectiva, sense caure en la subjectivitat”, deia).
“La societat ha canviat, hi ha més confessions que abans i cal ser realistes amb el que tenim, per bo o per dolent, segons com es vulgui veure”, va admetre Gómez, que no es va estar, aprofitant la profunditat dels seus posicionaments sobre la convivència entre religions, de comparar-la amb la que vivien els seus pares i avis: “A ells, la societat dels seus primers temps només els exigia saber diferenciar una església d’un santuari, o un bisbe d’un abat, i ja n’hi havia prou; ara, en canvi, als nens i nenes que creixen rodejats de multireligiositat, se’ls ha de fer diferenciar una església d’una sinagoga, o un capellà d’un rabí, i no passa res”, va manifestar en la seva intervenció el sociòleg barceloní.
Tornant a la seva obra, “és un llibre que han de llegir professors, conserges, monitors i, fins i tot, els conductors dels autocars que porten els alumnes a l’escola; no pas perquè ho digui jo, que en soc l’autor, sinó perquè és de vital necessitat que, per gaudir d’una mínima llibertat religiosa es puguin evitar i solucionar els debats existents que n’orbiten al voltant”, va argumentar un Joan Gómez que, sense bata blanca i estetoscopi penjat al coll, radiografia un secret a veus que, tal com avisava, “tan sols es pot observar a còpia de copsar realitats lluny dels despatxos on es prenen totes les decisions”, va concloure.
