La Natàlia Sin Bestregui (Barcelona, 1975) es va començar a sentir atreta des de ben jove per activitats introspectives i energètiques com la meditació, el chi kung o el tai chi i, al mateix temps, per formes d’expressió com el cant, la dansa i el teatre. Durant un temps, va fer també tallers de creixement personal perquè sempre li havia interessat la psicologia i poder entendre als éssers humans. Havia conegut la meditació i la practicava amb un grup setmanalment. Finalment, després de provar moltes coses, cercant aprofundir en un camí que treballés globalment cos, ment, emocions i la part espiritual, va trobar el ioga, ara fa quinze anys. “Em va semblar que era la proposta que més àmbits treballava dels que volia tocar i d’una manera profunda, com a pràctica i com a filosofia de vida i em va captivar”, assenyala. Actualment, codirigeix l’Espai Kokoro de Blanes, on imparteix classes de ioga i de mindfulness.
Què vol dir ‘kokoro’ i per què van posar aquest nom al centre?
És un espai des del qual volem compartir els nostres coneixements i acompanyar des del cor, de cor a cor. Per això el nom remet a aquesta paraula japonesa que expressa un concepte oriental que no existeix a occident: la unió fonamental de la ment i el cor. No és tan sols el cor en el sentit de sentiments i sensibilitat, sinó que abasta també l’aspecte mental, de capacitat per comprendre i de saviesa. Per això és difícil expressar-ho en les nostres paraules.
Kokoro es podria definir, llavors, com l’essència de l’ésser humà?
En efecte, fa referència al més profund, íntim i fonamental de les persones. L’ésser vertader, aquell espai sensible i íntim que hi ha al nostre interior, amb el qual podem veure i comprendre més enllà de les formes i les aparences, o més aviat, el que hi ha en nosaltres abans que aquestes aparences ocultin la nostra vertadera essència. És l’afecte i l’energia que posem quan fem alguna cosa de “tot cor”, amb tot el nostre ésser. I això és el que volem fer al nostre centre, acompanyar en el benestar i salut de forma integral i conscient a través de tradicions mil·lenàries com són el ioga, el ioga teràpia, la meditació i l’atenció plena. Volem oferir un espai acollidor i de confiança on la persona se senti a gust i rebi una atenció professional de qualitat en tots els sentits.
Com es va formar per ser professora de ioga?
Em vaig formar amb l’Escola Sadhana, que va passar a anomenar-se Escola Síntesi, durant 3 anys. Ens trobàvem un cap de setmana al mes de forma intensiva i després havíem d’estudiar, fer treballs i practicar el que havíem après durant aquell mes. Posteriorment, vaig estudiar ioga terapèutic durant dos anys a l’escola Pranamanas Yoga. El ioga terapèutic és un ioga personalitzat en el qual es dissenya una sèrie individualitzada per la persona que posa un objectiu que vol treballar, després de fer-li una exploració i lectura corporal i respiratòria. Com es feia antigament, de mestre a alumne. També m’he format en ioga per la meditació. I continuo formant-me realitzant retirs de ioga i meditació i de MOC (Moviment Orgànic Conscient) dins el marc del ioga teràpia. Crec en la formació contínua per créixer com a persona i oferir el millor servei als altres.
Què diria que pot aportar el ioga a les persones?
És difícil de definir en poques paraules perquè a cada persona li pot aportar coses diferents. Diria que és una manera més conscient de mirar i d’entendre el món i de relacionar-se amb un mateix i amb la vida. També ajuda a obtenir més calma i claredat mental i a despertar el cor, a viure amb més coherència, cosa que em sembla fonamental. Però, de fet, pot aportar des de benestar físic —t’ajuda a guanyar flexibilitat, força, coordinació, equilibri, afavoreix una millor postura i alleuja dolors d’esquena, etc.— a una millora en la consciència i capacitat respiratòria, en el grau d’energia i distribució de l’aire que s’inspira, en la disminució de tensions físiques, mentals i emocionals i de l’estrès i l’ansietat; per tant, tots aquests elements propicien un major benestar mental i emocional, cosa que permet una millor sintonia amb un mateix i amb els altres. I, molt important, ajuda a desenvolupar també actituds com una major escolta, equanimitat, acceptació i harmonia. Totes aquestes aportacions són les que fan que pugui acabar sent una manera de viure i de relacionar-se amb l’entorn, més saludable, conscient i connectada.
Entre la gent interessada pel ioga, detecta una certa necessitat d’espiritualitat o de recerca de transcendència?
Crec que aquesta recerca sovint és implícita en algunes persones, però poques vegades em trobo que la verbalitzin. Passo una fitxa de salut als alumnes en la qual també els pregunto per què volen fer ioga i normalment parlen de generar major benestar físic, calmar la ment, reduir l’ansietat o treballar algun tema emocional; però molt excepcionalment algú menciona una necessitat espiritual. Quan parlo d’algun tema més espiritual a les classes, sento que hi ha interès per part d’alguns alumnes, però no ho verbalitzen com a necessitat o recerca pròpia seva. La meva intenció és convidar més a l’autoconeixement, perquè també és una part del ioga, anar més enllà d’un mateix i de les mateixes necessitats més quotidianes.
Sessió de ioga a l’Espai Kokoro
El ioga es pot combinar amb altres pràctiques religioses o espirituals?
Sí, i tant. Jo mateixa practico ioga i també mindfulness o atenció plena. El ioga ve de l’hinduisme i el mindfulness, i l’atenció plena, del budisme, però tenen moltes coses en comú: per exemple, que totes dues cerquen donar una resposta al patiment. Són pràctiques i filosofies que considero cosines germanes. Respecto a les persones que senten que s’ha de ser purista i solament practicar o seguir una pràctica religiosa o espiritual, però no és el meu cas. Sento que mentre es respecti el context i la pràctica en si mateixa fent referència al seu origen i transmetent amb humilitat el que hem après d’ella als altres, es pot combinar. De fet, al lloc on més he anat a fer retirs d’atenció plena és el Plum Village, un monestir budista on venen persones de diferents confessions religioses i altres no-creients, i totes són benvingudes. En el ioga passa el mateix, hi ha devots de diferents Déus o persones que no senten devoció per cap Déu i es respecten les creences de cadascú sense qüestionar-les.
Per què creu que certes tradicions orientals religioses resulten tan atractives al món occidental?
Perquè els éssers humans en totes les èpoques històriques, d’una manera o altra, cerquem respostes a les grans preguntes sobre l’existència i sobre nosaltres mateixos. I, certes tradicions orientals que, amb la globalització han arribat més fàcilment a occident, han treballat més des del cos i la ment que altres amb origen a occident que no han arribat fins a nosaltres d’una manera tan pràctica i adaptable a les necessitats dels nostres dies. Per una altra banda, també penso que l’atracció del fet exòtic, diferent, més d’una vegada ha fet que ens hi apropéssim a conèixer-les, però això no vol dir que no tinguin la seva profunditat i saviesa, perquè si no hauria sigut una moda temporal i haurien desaparegut del nostre entorn, cosa que no ha passat.
Fa alguna cosa especial amb motiu del dia internacional del ioga?
Faig classes obertes durant la setmana perquè pugui venir qualsevol persona a provar. Avui tinc dues classes i demà també, en les quals treballarem l’essència del ioga, des de la seva filosofia, i amb exercicis pràctics. Penso que hem de donar a conèixer el ioga des d’una visió àmplia i rigurosa alhora, per ajudar a entendre els seus fonaments i filosofia i alhora tenint en compte la nostra realitat i forma de vida. En aquest sentit, crec que ens queda molt camí per recòrrer. Una cosa que explicaré aquests dies és que un dels textos més antics sobre el ioga, els Ioga Sutres de Patanjali comencen pels Yamas i Niyamas que són l’ètica del ioga, sobre com tractem i ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos i que això ens pot servir com a brúixola per la vida quotidiana i per cuidar millor de nosaltres mateixos i del nostre planeta.
