Alarma social davant les xifres que aquesta setmana han fet públiques els Mossos d’Esquadra en relació amb les agressions sexuals a menors comeses per menors a Badalona. Només en aquesta ciutat, han estat identificats 21 persones (de les quals 20 són menors d’edat) com a presumptes autores de les 8 violacions en grup que s’han comès en els darrers mesos. La majoria d’aquests menors, 13, tenen menys de catorze anys, per la qual cosa la justícia no pot actuar contra ells i són derivats al DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). A més, entre aquest grup hi ha 4 joves que són reincidents.
“El que hi ha darrere d’aquesta situació té a veure amb valors, amb respecte, i amb no tenir cap mena d’educació sexual afectiva“, ha afirmat Montserrat Escudé, portaveu dels Mossos d’Esquadra, després de la reunió extraordinària que aquesta setmana han mantingut els comandaments del cos policial a la zona i la Unitat Central d’Agressions Sexuals per afrontar la situació. “Els fets són heterogenis i presenten patrons i característiques diferents”, ha afegit Escudé, que ha volgut restar importància a la pertinença dels agressors a un entorn concret.
L’últim cas ocorregut fins ara va tenir lloc dissabte passat cap a les 17 h, en un descampat de Badalona pròxim a la platja. La víctima va ser una nena de tretze anys, qui, després d’haver mantingut relacions sexuals consentides amb un jove, va veure aparèixer més de mitja dotzena d’amics del noi que, assegurant haver estat convidats per ell, van abusar d’ella. La noia no va poder precisar el nombre d’agressors, però va dir que podrien haver estat entre 7 i 9 i va assegurar que tots van participar activament en la violació.
Després d’aquests fets, Xavier García Albiol, cap de llista del PP i futur alcalde de la ciutat, ha anunciat que demanarà al Congrés poder perseguir penalment els menors de catorze anys que cometin violacions. També durant les darreres setmanes, les mesures de seguretat del centre comercial Màgic de Badalona han estat reforçades en un treball coordinat entre els Mossos d’Esquadra i els responsables del mateix centre.
En aquest aspecte, Paco López, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL opina que, si bé els codis penals i les mesures relacionades amb la seguretat sempre són revisables i millorables, no hi ha evidències que només amb mesures legals i policials es redueixin els comportaments violents. “Tot el que sabem indica que les mesures educatives i socials són més eficaces a mitjà i llarg termini que les mesures punitives”, adverteix.
La influència de les pantalles
En el cas de la brutal violació de la nena d’onze anys als lavabos del centre comercial Màgic de Badalona a mans de sis menors d’entre 12 i 16 anys, l’acte va ser enregistrat amb un dispositiu mòbil i va ser vist posteriorment per desenes de nens en un institut de la zona. Això fa que s’hagi posat l’accent en la influència negativa que podria tenir en els menors l’accés il·limitat i sense restriccions a les pantalles. “Jo diferenciaria el temps dedicat a les pantalles i el contingut que els arriba a través d’elles”, opina López. “El temps que hi dediquen no és dolent en si mateix, però sí que resta temps a altres activitats necessàries per a la socialització i el desenvolupament saludable d’infants o adolescents”, afegeix.
L’expert de la Facultat Pere Tarrés assenyala que l’exposició reiterada a actes violents en aquestes edats pot relacionar-se amb l’aprenentatge de les conductes agressives. “Hi ha una sèrie de factors que predisposen o que activen les agressions: el masclisme, la necessitat de demostrar poder, la mercantilització de les relacions humanes, la manca d’empatia, la poca resistència a la frustració o la dificultat per controlar els impulsos. Tots ells estan presents, per exemple, en la major part de la pornografia a la qual accedeixen alguns menors”, comenta.
D’altra banda, el professor subratlla que la necessitat de protagonisme i d’acceptació del grup en l’adolescència es globalitzen amb les pantalles i els comportaments violents es converteix en part de l’espectacle. “Cada cas de violència és únic; però tot això configura un còctel explosiu que predisposa o activa, en algunes situacions concretes, les agressions”.
L’acompanyament a les víctimes
El patiment de les víctimes i les seves famílies davant d’agressions tan greus que poden marcar les seves vides per sempre més, posa de manifest la necessitat d’acompanyar adequadament aquestes persones. “Ha de ser un acompanyament centrat en la persona i en l’abordatge del trauma que una agressió així comporta a qui el viu”, assenyala Noemi Venegas, terapeuta cristiana i responsable del recés de guarició ‘Del dolor a la Gràcia‘. “Ha de ser un procés d’una altíssima qualitat humana en què la nena o noia se senti protegida amb delicadesa, i amb un camí al davant que l’ajudarà a créixer sense que el trauma viscut la domini per sempre. En definitiva, cal que l’esperança de la guarició, per difícil que és, la pugui anar vivint a mesura que el procés s’inicia i avança”, subratlla l’experta.
Preguntada per si hi ha possibilitats de sanació a llarg termini després d’abusos tan greus, Venegas assegura que sí, tot i que reconeix que “el camí no serà ni ràpid ni fàcil”, ja que a aquestes nenes “els ha tocat patir un trauma enorme”. “L’estupefacció que ens provoquen aquests fets tan durs i difícils d’explicar ens ha de portar a preguntar-nos què estem fent, entre tots”, reflexiona l’experta en teràpia de trauma. “Cal garantir processos de guarició i restauració per a totes les nenes i noies (i famílies del seu entorn) del que se’ls ha trencat per dins. És una urgent necessitat i una resposta que hem de garantir a la societat que pateix aquest tipus d’agressions”, conclou.
Menors reeducables?
Més enllà del debat sobre la inimputabilitat o no dels menors, una altra pregunta que sura en l’ambient enmig d’aquest problema és si les persones que cometen aquest tipus de delictes poden ser reeducades o, si pel contrari, estan perdudes per sempre. “Amb una intervenció social, educativa o psicològica adequada, la majoria dels nens que cometen actes violents, en general, o violència sexual, en particular, poden millorar i no reincidir”, apunta Paco López.
Segons el professor de la Pere Tarrés, si bé aquests nens o adolescents han d’afrontar la responsabilitat del que han fet, les solucions han d’anar més enllà del que es fa amb ells. “Necessitem mesures socials i educatives que generin maneres més saludables i respectuoses de relacionar-nos i que previnguin aquestes situacions per a tota la població. Si tots estem millor educats en qüestions afectives i sexuals, si gestionem millor les emocions, si acceptem que no podem aconseguir tot el que volem, si ens comuniquem de manera més respectuosa, si els pares i mares tenim temps per acompanyar els nostres fills, si desenvolupem la compassió i el sentiment de solidaritat amb els altres, tots estarem més segurs”, conclou López.
