El passat dijous es va celebrar, en el marc de la Setmana internacional dels Arxius, l’acte públic de donació a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM), amb seu al Monestir de Santa Maria de Poblet, d’una col·lecció formada per documents, fotografies i objectes personals del general i militar tarragoní, Domènec Batet Mestres, que fins ara conservava un dels seus néts, Julio Batet Rodríguez-Roda. Entre els objectes que s’han cedit destaquen, per exemple, diverses condecoracions i la seva espasa.
Aquesta donació complementarà un fons documental referent a Batet Mestres que existeix en aquest arxiu des del 1992. Aleshores va ser la família Carbó-Batet qui va fer-ne la cessió documental.
L’acte de signatura i dipòsit de la documentació es va realitzar al Palau de l’Abat del monestir cistercenc en presència de l’Abat del Monestir de Poblet i president del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, el pare Octavi Vilà i Mayo, i de Núria Gavarró, directora de l’Arxiu, així com de Julio Batet Rodríguez-Roda, que va estar acompanyat per Francesc Carbó Seriñana.
“Ara farem el tractament arxivístic i digitalització de la documentació i la posarem a disposició del personal investigador per tal que es pugui estudiar el personatge i l’època que va viure des d’una nova perspectiva”, ha reconegut Gavarró en unes declaracions recollides per Flama.
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d’agost de 1872 – Burgos, 18 de febrer de 1937) va ser un militar català, i va desenvolupar el càrrec de capità general de Catalunya entre els anys 1931 i 1935. Després d’ingressar a l’acadèmia militar, es va convertir en tinent voluntari a la guerra de Cuba, d’on va sortir com a capità. Més endavant, durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser detingut i processat en ser acusat de complicitat a causa d’un intent d’alçament militar, però va ser absolt pel Consejo Superior de Guerra.
El febrer de 1936 va ser destinat a Burgos com a cap de la VI Divisió Militar. Des d’aquest càrrec, Batet va tenir coneixement dels moviments interns de la jerarquia militar per iniciar un cop d’estat, que va procurar aturar. Després va ser detingut pels seus propis oficials acusat d’haver intentat evitar l’aixecament. Condemnat a mort en consell de guerra el 8 de gener del 1937 en ser lleial a la República, va acabar sent afusellat el 18 de febrer.
