A poc menys de dos mesos per celebrar-se la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), la passada setmana es feia públic que prop de 600 mil pelegrins de tot el món ja s’havien inscrit per participar-hi, dels quals uns 3.000 procedeixen dels bisbats amb seu a Catalunya. Un d’ells és la Marta Ciurana, nascuda fa 24 anys a les Borges del Camp, al Baix Camp. Estudiant el darrer curs del grau d’Educació Primària a la Universitat Rovira i Virgili, Ciurana forma part del consell parroquial de la Parròquia de l’Assumpta del seu municipi i és la sotsdelegada diocesana per a l’evangelització, la catequesi i els joves, “un càrrec que exerceixo —assenyala— amb esperit de servei, corresponsabilitat i amb fidelitat a les orientacions de l’Església”.
Què l’ha portat a voler participar a la JMJ de Lisboa?
El que m’ha aportat a participar-hi és el fet d’haver-la viscut quan es va celebrar a Cracòvia, el 2016. Aquell esdeveniment va representar una experiència brutal, de la qual guardo molt bons records. Per tant, el fet d’haver-me inscrit a la pròxima edició de la JMJ neix de les ganes de tornar a experimentar una vivència que, per a mi, va ser única, i que em va fer créixer en el camí de la fe i de la vida.
A quin tipus d’experiència es refereix?
Com va passar a Cracòvia, a Portugal espero trobar-me amb milers i milers de joves que viuen la fe, com jo, i que volen continuar seguint el camí de Jesús per retrobar-se amb Crist i amb ells mateixos, cosa que també espero viure. El més interessant en l’actitud de tots els que hi volem anar són les ganes de formar part d’aquesta gran comunitat de cristians —la qual és com una família— en la unió de la comunió, a través de la qual sentim i som Església, i manifestem una vivència íntima de trobada amb el Senyor.
Amb qui hi anirà, en aquesta ocasió?
En aquesta nova edició de la trobada, tinc previst d’anar-hi amb la meva parella i amb l’equip de persones que integren la plataforma de l’Església Jove de Tarragona, així com bona part dels joves que, com jo, fem gran l’arquebisbat de Tarragona.
A la seva família, ha rebut una influència cristiana des de petita?
Sí, per part de la meva família; principalment dels meus pares.
Quina creu que és la relació avui dia entre els joves i l’Església?
És essencial que l’Església sigui capaç d’atreure els joves per fer-los sentir partícips de la comunitat cristiana. Per això, s’ha de continuar amb el procés d’adaptació a les noves realitats que ens toca viure per aconseguir arribar als joves d’avui.
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada/frustrada…)?
L’Església és conscient de les problemàtiques dels joves i, per això, els acompanya en els seus processos vitals. Tot i això, convé que existeixi una major interacció amb la joventut, que sigui capaç de connectar amb els seus espais i les seves formes d’expressió per poder generar un acompanyament efectiu, i que els doni resposta a allò que busquen o necessiten.
“el més interessant en l’actitud de tots els que hi volem anar són les ganes de formar part d’aquesta gran comunitat de cristians —la qual és com una família— en la unió de la comunió, a través de la qual sentim i som Església i manifestem una vivència íntima de trobada amb el Senyor”
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
Els joves experimentem constantment un seguit de canvis i processos d’inestabilitat abans de madurar com a persones. Així, doncs, aquesta època representa un bon moment perquè la fe ens pugui ajudar a créixer com a persones i a fer-ho, també, des de l’amor cap a Crist. Per exemple, una bona manera per tenir més present l’Església a les nostres vides és accedir-hi a través dels cants, especialment de la música d’estil worship, ja que un dels moments més viscuts per part de tots és el de l’adoració del Santíssim, animada amb música d’aquest tipus.
Es considera part d’una generació de joves diferent de la que la precedeix, des d’un punt de vista de sentiment per la fe?
Segurament, la generació de joves que represento és la primera de la història que no ha rebut, en bona part, una transmissió directa de la fe per part dels pares. Això suposa un repte important per mantenir viu el nostre enllaç amb el sentiment per la fe i l’espiritualitat, però també una oportunitat per portar a terme un descobriment de la fe molt més profund i més viscut.