Després que el passat dilluns el Dicasteri per a la Comunicació publiqués un extens document per promoure una reflexió al voltant del contingut religiós que publiquen les persones cristianes a les xarxes socials, els influencers del cristianisme se situen aquesta setmana al centre de l’atenció mediàtica. Un d’aquests difusors de continguts catòlics és Rodrigo Fernández de Castro de León, un mexicà de 34 anys que el mes passat va ser ordenat capellà i que acumula més de 10.000 seguidors a les plataformes digitals d’Instagram i de TikTok com a conseqüència, en bona part, d’un vídeo que va publicar-hi fa poc més d’un any i que es va fer viral. En ell, des de la plaça de Sant Pere del Vaticà, va conversar de manera espontània amb el papa Francesc quan aquest saludava els fidels. En l’actualitat, el document audiovisual ja ha obtingut més de 255.000 visualitzacions.
Expliqui què li va passar l’onze de maig de dos mil vint-i-dos.
Em trobava a la plaça de Sant Pere acompanyat d’altres diaques i capellans que van voler anar a veure, com jo, el papa Francesc. Era al migdia i, sota un sol de justícia, turistes i curiosos de totes les nacionalitats omplien aquell indret per capturar, amb els seus telèfons mòbils, el pas del Sant Pare a bord del seu cotxe oficial. Aquest va arribar allà on ens trobàvem, el seu vehicle es va aturar i, aleshores, es va produir la famosa conversa.
Va començar-la vostè.
Així és. Jo li vaig preguntar, en veu alta, com es trobava després que uns dies abans s’hagués fet públic que patia mal al genoll. Encara ho recordo: “Com es troba del genoll?”, vaig repetir diverses vegades.
“El meu genoll és molt capritxós”, va respondre-li.
[Riu]. Va ser molt irònic en la seva resposta. Com sempre, vaja; natural, modest i humil.
I, a continuació, va notar que era mexicà pel seu accent, no ho creu?
En efecte, ja que, sense esperar-me la seva reacció, no va dubtar a dir-me que allò que li calmaria el seu mal de genoll seria una ampolla de tequila. I, com sap, a Mèxic, de tequila, en tenim força. Es pot imaginar que aquesta situació va generar una sorpresa general entre les persones que l’escoltàvem, ja que, per uns instants, no podíem donar crèdit del contingut d’aquella conversa espontània —però molt humana— amb el papa Francesc.
Què ha suposat per a vostè la petita intervenció del Sant Pare?
Més enllà que el vídeo es fes viral, per a mi el més important va ser tenir aquesta conversa tan espontània amb ell. Em quedo amb això: amb veure un papa tan proper, tan senzill, tan humil; un papa que sap fer broma, que sap escoltar (no és un papa que està per parlar i catequitzar), un papa que sap treure el sentit bo de totes les coses. Això per a mi és el més important. D’altra banda, el fet que el meu vídeo hagi tingut aquesta gran repercussió no és més que una oportunitat per continuar portant el missatge de l’Evangeli a més persones, que m’han anat seguint arran de la conversa.
“Sembrar la llavor de Déu d’una forma moderna”
Com catalogaria la funció que fa des d’Internet?
Com una contribució a l’evangelització al món digital. No soc el millor, en això que faig; simplement en soc un de molts —laics, sacerdots, seminaristes, religiosos—, i crec que em toca posar el meu granet de sorra.
Quina importància té que la seva veu s’escolti també a TikTok i a Instagram?
Crec que Déu omple les nostres vides de benediccions i sempre he sentit que aquestes benediccions no són només per a mi, sinó per compartir amb els altres. Busco trobar maneres modernes per transmetre el missatge de sempre. Allò que canvia no és l’Evangeli, sinó la manera com el transmetem els cristians del segle XXI. M’agrada ser present a les xarxes socials per sembrar en les persones una llavoreta de Déu d’una manera atractiva i moderna. Estic present a les principals xarxes socials, com ara TikTok, Instagram, Facebook i també compto amb un canal d’Spotify.
I els seus amics i familiars, què en diuen, de tot plegat?
La meva família i els amics em donen suport, ja que s’adonen que els sacerdots i religiosos necessitem estar presents a les xarxes socials i posar el nostre granet de sorra per a l’evangelització dels éssers humans del segle XXI. Crec que allà on hi hagi una persona humana, ha d’haver-hi un cristià per evangelitzar-la.
