El passat cap de setmana, el govern de Nicaragua, presidit per Daniel Ortega i Rosario Murillo, va ordenar congelar els comptes bancaris de les 9 diòcesis que hi ha repartides per tot el país. Segons va informar el diari El País, les primeres diòcesis que han començat a patir els efectes d’aquesta mesura són les de Managua, presidida pel cardenal Leopoldo Brenes, i les de Lleó i Chinandega, a l’occident del país.
El motiu d’aquesta decisió, segons un comunicat emès el passat dissabte per la Policia de Nicaragua, va ser la troballa per part dels cossos policials de “centenars de milers de dòlars amagats” en instal·lacions pertanyents a l’Església. Els diners, sempre segons la policia, es trobaven amagats en borses i pertanyien a “persones vinculades amb l’Església”. “El resultat de les investigacions —afegeix el comunicat— va confirmar la sostracció il·legal de recursos de comptes bancaris que s’havia ordenat per llei congelar, així com il·lícits que encara estan sent investigats com a part d’una xarxa de blanqueig de diners que s’han descobert en diòcesis de diferents departaments”.
En aquest sentit, El País va fer públic el passat dissabte que aquesta actuació pot estar relacionada amb l’arrest del sacerdot Jaime Iván Montecinos Sauceda, de la diòcesi de Matagalpa, després de ser acusat pel delicte polític de “deshonorar la sobirania nacional”, tal com assenyalen fonts policials. En aquesta diòcesi va ser on, el passat mes febrer, el seu bisbe, monsenyor Rolando Álvarez, va ser condemnat a 26 anys de presó, en un dels capítols més greus de l’escalada de reaccions anticatòliques del govern nicaragüenc.
“Congelar els comptes és un cop greu per a l’Església. Fins i tot estan sent afectades algunes de les seves cases de formació, on hi ha rebuts de serveis bàsics i altres despeses a les quals cal fer-hi front”, va manifestar l’advocada i investigadora Martha Patricia Molina, autora de Nicaragua, una església perseguida, un estudi que radiografia les 161 agressions que els catòlics van patir al país durant el 2022, tenint en compte profanacions de temples, arrestos, despullament de nacionalitat, desterrament de sacerdots i assetjament policial.
Aquesta situació se suma a les contínues actuacions governamentals del país que comprometen el dia a dia del clergat i les diòcesis. De fet, les relacions d’Ortega i l’Església travessen moments de gran tensió, marcats per l’expulsió i l’empresonament de sacerdots, la prohibició d’activitats religioses i la suspensió de les relacions diplomàtiques.