José María Castillo: “No marxem de l’Església, quedem-nos-hi per fer-li la vida impossible”

jordpacheco
El teòleg José María Castillo, al centre, amb Enric Subirà i Noemí Ubach.

Si hi ha alguna cosa que mai no es podrà agrair prou a l’Església és el fet d’haver conservat els evangelis i haver-los distingit i separat dels evangelis apòcrifs que es varen començar a difondre al mateix temps que els autèntics. Així ho creu un dels més grans teòlegs espanyols vius, José María Castillo, que el passat dimecres 24 de maig va visitar la parròquia de Santa Anna, a Barcelona, per presentar el seu llibre més recent: Declive de la Religión y futuro del Evangelio (Desclée De Brouwer).

Després d’aquestes paraules de gratitud cap a l’Església, el teòleg va donar pas a una dissertació centrada a abordar els aspectes més negatius d’una institució en la qual, segons va afirmar, el que més es cuida i es destaca és la Religió. “Això és així perquè la Religió ofereix seguretat, diners i poder. I on hi ha aquests tres elements, sorgeixen interrogants i contradiccions que no tenen res a veure amb l’Evangeli”, va assegurar davant d’un públic que el va escoltar amb el respecte i la veneració que mereix aquest “teòleg del poble”, nascut a Don Fadrique, Granada, fa noranta-tres anys.

Entre la llarga trajectòria eclesial de Castillo, destaquen els anys del postconcili, que va viure a Roma com a perit del cardenal Tarancón i durant els quals va treballar amb eminents teòlegs centreeuropeus. Amb més de cinquanta llibres publicats (“soc més fecund que una conilla”, va dir a Santa Anna provocant riallades entre els assistents), no ha abandonat mai el seu camp d’estudi malgrat haver estat represaliat oficialment. L’any 1988, la Congregació per a la Doctrina de la Fe el va privar de la venia docendi (permís per ensenyar); amb tot, ha pogut continuar investigant, i la docència que li van treure a Espanya li van donar a la UCA (El Salvador) per intentar cobrir el buit deixat per Ellacuría i la resta de màrtirs assassinats amb ell. L’any 2007, la censura eclesiàstica i les tensions amb Roma el van portar a sortir de la Companyia de Jesús, on havia entrat el 1956.

Més Evangeli, menys Religió

A la parròquia de Santa Anna, Castillo va remarcar la necessitat de considerar més seriosament l’Evangeli i restar importància a la Religió. Dos conceptes marcats per una “contradictòria diferència”. “L’Evangeli —explica al seu llibre— és la revelació de Déu en Jesús, en el conjunt d’allò que va ser la seva vida des del pessebre de Betlem fins a la creu de Jerusalem, amb l’esperança final de la Resurrecció; mentre que la Religió és una pràctica basada en tres elements fonamentals: el mite, la norma i el ritu”.

Per a Castillo, aquesta contradicció planteja un problema que cal tenir en compte i que rau, sobretot, en els ritus, l’element més important dels tres que conformen la Religió: “La Religió té el perill de tranquil·litzar la consciència amb el compliment dels rituals, al mateix temps que amb això l’ètica queda marginada. Una persona pot anar a l’Església i complir amb els rituals, i mentrestant deure diners a algú o maltractar a la parella o els fills”, va advertir.

La nostra Església —va remarcar— es preocupa molt dels ritus, dels dogmes, de les doctrines dels pontífexs, de les lleis que dictaminen els bisbes, perquè la Religió és més determinant que l’Evangeli”. Davant d’aquesta realitat, el teòleg va plantejar la necessitat de retornar a “l’eix i el centre del fet cristià“, que és el seguiment de Jesús, un seguiment que implica cuidar la salut humana, mantenir la proximitat amb els pobres, marginats i desemparats i cuidar la relació amb el Pare”.

“Jo em quedo a l’Església”

El guió es va ampliar amb el col·loqui posterior, moderat per Noemí Ubach, filòloga i membre de la coordinadora de dones Alcem la Veu. Una de les preguntes va versar sobre si existeix algun fonament religiós o evangèlic per impedir el ministeri a les dones. En aquest sentit, Castillo va reconèixer que aquest impediment existeix realment i respon a “una obsessió” per part de l’Església, ja que “no hi ha cap argument per a defensar això”.

Preguntat per si és possible viure l’Evangeli en una Església en què, malgrat haver-hi un papa Francesc que posa en el centre els valors evangèlics, guanyen cada cop més terreny el clericalisme i els moviments conservadors, Castillo va aclarir: “No suggereixo marxar de l’Església, sinó que ens hi quedem per fer-li la vida impossible. Si marxem, els que hi ostenten els privilegis se n’alegraran i buscaran formes de desprestigiar-nos. Jo em quedo a l’Església, no em passa pel cap anar-me’n. El que he de fer és preservar la meva llibertat de pensament”, va concloure.

L’acte va ser organitzat pel Grup de Drets Humans de Sant Medir i el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, amb el suport d’altres vuit entitats eclesials catalanes més. Castillo hi va comparèixer acompanyat pel claretià Pere Codina, pel capellà Enric Subirà i pel llibreter i president del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Pere Fàbregues. Tots tres amics del teòleg andalús, a qui van reconèixer com “un gran mestre i una persona bondadosa i intel·ligent“.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia