La penúltima sessió virtual del curs Coneixement de Catalunya i espiritualitat, organitzat per Effathà Cristians de Base, dimecres passat, va portar a l’antropòleg i activista cultural, Josep Fornés, a disseccionar algunes de les grans festes populars catalanes que apleguen un volum d’assistents considerable en tractar-se dels esdeveniments més destacats del calendari per la majoria dels ciutadans. L’objectiu, trobar al seu interior elements propis del cristianisme que, per bé que en alguns casos són difícilment qüestionables (com ara la Cavalcada de Reis), “volen ser esborrats per part d’aquells que els pretenen convertir erròniament en moviments amb uns lligams exclusivament pagans“, va etzibar.
És per això que aquest investigador en antropologia urbana va voler situar entre dos focs —el religiós i el no religiós— les festes populars i presentar-les com el resultat d’unes tradicions que any rere any “muten, es transformen i es modernitzen, des de la seva permanència, en un món efímer com el que tenim”, va aprofundir el també exdirector del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona. Unes festivitats, així doncs, que esdevenen activitats connectades, només en la seva aparença, amb les maneres com les vivien els avantpassats de qui ara les continuen assaborint: “en elles cerquem la transcendència, allò que les fa immutables i que alhora ens permet sentir-les com els nostres pares i avis”.
Des d’un mural de Santa Àgueda pintat a Riba-Roja d’Ebre fins als balls de diables, que s’escampen com la pólvora arreu i sumen adeptes a còpia de noves colles, passant pel Carnaval (“som animals amb instint d’agrupar-nos i de fer rituals”), Fornés va fer servir exemples de realitzacions festives a l’aire lliure per reivindicar una tornada a utilitzar els carrers “com un racó més de cada casa, pacificat i compartit per tothom, sigui quin sigui el pensament religiós de cadascú”. No es va estar, a més, de contraposar aquesta idea amb la “cada vegada més present” conversió dels carrers cap a espais públics regulats i vigilats “on succeeixen esdeveniments lamentables com el que han protagonitzat recentment membres de l’esplai de la Parroquial de Santa Maria del Pi i la Guàrdia Urbana de Barcelona“, va denunciar el gestor cultural. “Casos com aquest evidencien que cal concebre diferent la forma de celebrar festes als carrers”.
La pròxima i darrera ponència d’aquest curs anirà a càrrec de Cinto Busquet, teòleg i rector de Calella, el qual tractarà d’oferir respostes als reptes de la religiositat cristiana en una intervenció que durà per títol “El cristianisme té futur?” L’acte està previst pel dimecres 31 de maig a les 18:00 hores i es podrà seguir en directe a través d’aquest enllaç web.
